60 ja mama!

Hasta no hace mucho, cuando me preguntaban la edad  de mamá, decía que 35, creo que dejé de hacerlo este Junio, cuando yo misma los cumplí.

Y este año teníamos planazo de fin de semana en la baronia de Sant Oisme, y dormiríamos en Fontllonga. De pequeñas íbamos a menudo con los nonninos a comer a la Baronía, cuando apenas tenía la edad de Alícia, en el menú entraba el postre, se me ocurrió pedir qué ofrecían:

  • Cambrera: Hi ha iogurt natural, gelat, fruita dels temps, crema catalana, nous amb nata, flam,  pastís de poma, préssec en almíbar…
  • Clara: De què són els gelats?
  • Cambrera; N’hi ha de maduixa, xocolata, llimona, vainilla, torró, taronja,  festuc, cafè, cirera, menta, nata i ametlles.
  • Clara: Vale, em quedaré amb el iogurt !

Yo creo que si vuelvo me tienen como persona non grata..Y nada, que ayer día nueve mama hizo 60, y al estar el nonnino ingresado y cabreado por no poder ir a votar, hemos decidido celebrarlo más o menos en un restaurante que hay en Escorial y aplazar en evento!

Ayer fue un gran día!

 

 

 

Vull un regal

 

 

Ignasi, cada dia, quan se’t creuen els cables, em demanes un regal, i jo te’ls faig tots, però tu t’anfades perquè no són materials.

Ara no ho vols entendre, però quan siguis gran ho veuràs clar. Penso en les darreres 24 hores i..

No és habitual que les persones tinguin el privilegi que el fill octogenari del constructor del tramvia ens expliqui històries i ens deixi passar al seu despatx del carrer Aulèstia i Pijoan, a deu metres de la Casa Vincens,  perquè poguem contemplar la petita joia centenària.. però tu vols un regal..img_20191004_1914297950799468254678734.jpg

No és habitual passejar pels jardins secrets de Barcelona o colar-nos als jardins dels hotels de Passeig de Gràcia i aprendre més coses pintoresques de la nostra ciutat com qui va ser Ignacio de Puig .

img_20191006_1247093761977175343107462.jpg

img_20191003_1942335770428510544005226.jpg

 

Ni que els matins que prometen pluja agafem un vaixell perquè poguem contemplar els blaus i grisos del cel…

 

I després et queixes perquè no tens regals o pequè quasi mai pots veure els dibujitos de la tele