T’agrada conduir?

És tan tard que no tinc ganes de pedalejar,
acabo de sortir de casa teva i m’espera creuar tota la ciutat, sort que és baixada.
Príncep d’astúries, via augusta i finalment la diagonal, passeig de sant joan i aviat arribare a casa.
Adoro aquest trajecte, el vent et frega la cara tan fort que no pots ni suar,
la sensació de llibertat, poder anar per la diagonal sense esquivar  nens, pijas, iaios, parelletes, gossos, coloms, la gent que surt del bus, la gent que creua, no haverte de barallar amb els taxistes que són tan xulus que pixen colònia… Crec que tothom hauria d’agafar la bici a la nit almenys cada cop que tingués una miqueta de tensió acumulada.
Ahir se’m van acabar les piles de l’mp3, ho vaig agrair moltíssim, em vaig submergir al meu món d’idees, a saber q se’m passaria pel cap, aquesta ciutat és genial, quan vaig arribar a passeig de sant joan vaig veure llum a casa l’oscar, vaig tenir la sensació d’estar a un poble, eren passades les dues i vaig temptar trucar-lo, però… no eren hores. Poc després un cotxe ple de  tios tajes em van piropejar.. vaig somriure, després vaig passar pel  davant de  l’edifici del mussol que hi ha a verdaguer. Em sembla que els meus ulls eren més grans i rodons que no pas els seus.. a l’arribar a casa, la portal, va passar un senyor d’uns 47 anys, em va fer gràcia com em va mirar, va intentar identificar-me com per confirmar que no era ningú perillós, jo vaig fer el mateix.
Barcelona és fascinant,
però Barcelona de nit i amb bici no es pot descriure.