T’agrada conduir?

És tan tard que no tinc ganes de pedalejar,
acabo de sortir de casa teva i m’espera creuar tota la ciutat, sort que és baixada.
Príncep d’astúries, via augusta i finalment la diagonal, passeig de sant joan i aviat arribare a casa.
Adoro aquest trajecte, el vent et frega la cara tan fort que no pots ni suar,
la sensació de llibertat, poder anar per la diagonal sense esquivar  nens, pijas, iaios, parelletes, gossos, coloms, la gent que surt del bus, la gent que creua, no haverte de barallar amb els taxistes que són tan xulus que pixen colònia… Crec que tothom hauria d’agafar la bici a la nit almenys cada cop que tingués una miqueta de tensió acumulada.
Ahir se’m van acabar les piles de l’mp3, ho vaig agrair moltíssim, em vaig submergir al meu món d’idees, a saber q se’m passaria pel cap, aquesta ciutat és genial, quan vaig arribar a passeig de sant joan vaig veure llum a casa l’oscar, vaig tenir la sensació d’estar a un poble, eren passades les dues i vaig temptar trucar-lo, però… no eren hores. Poc després un cotxe ple de  tios tajes em van piropejar.. vaig somriure, després vaig passar pel  davant de  l’edifici del mussol que hi ha a verdaguer. Em sembla que els meus ulls eren més grans i rodons que no pas els seus.. a l’arribar a casa, la portal, va passar un senyor d’uns 47 anys, em va fer gràcia com em va mirar, va intentar identificar-me com per confirmar que no era ningú perillós, jo vaig fer el mateix.
Barcelona és fascinant,
però Barcelona de nit i amb bici no es pot descriure.
 
 

2 respostes a “T’agrada conduir?

  1. Hi ha una part de mi que encara se’n recorda el que és Barcelona de nit i en bici…Em pregunto a qui deu buscar el mussol, tant busca i busca que ja ni se’n recorda de tancar els ulls, però tot i això encara no ha trobat a qui buscava. Mentrestant, aprofita per veure’ns a tots els que passem i guarda totes aquestes històries que passen a la ciutat, fins i tot les que no existeixen. Petonets 😉

  2. Tots tenim records de la nostra infància q recordem més q altres… I al veure aquesta imatge, el meu cap a rebobinat automàticament fins el dia en q vaig descobrir aquest peculiar mussol q ja forma part inborrable de la história de la nostra ciutat. Encara q el meu record tenia llum. Exactament la dels ulls del mussol encenent-se i apagant-se al ritme mecànic del secunder d’un rellotge. Per molts pot semblar un simple ròtul, per altres un troçet d’una època, però segur q per a tots una sensació de sorpresa i admiració al descobrir per primer cop un vigilant tant original.
    Barcelona em sorprén i m’enamora.
     
    Ets la biciclista més guapa deu haver vist aquest mussol (i tots els altres)
    Muaaaaa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s