Pregunta d’examen

Divendres passat estava fent l’examen d’estructura i funció del cos humà, que equival a dir= fer un examen tipus test en xinès.
Una de les preguntes era:
Respon la resposta incorrecta:
A)Blablablablablablabla
B)Blablablablablablabla
C)BlaBLablablablbalbal
D)Blablablablablablaba
E)L’esquelet masculí  té una costella menys que el femení.
 
Vaig pensar… que fill de puta el profe, que després de chupar-me 79 preguntes tope de chungues va i ens pren el pél amb això..
arribo a casa i ho explico. I em diuen.. doncs clar, sembla mentida que t’haguem apuntat a una escola privada, a més això s’apren al llibre de la E.S.O.. (si, si,.. a ma mare li encanta creure que té la veritat absoluta de tot)… Truco a l’oscar i m’ho corrobora, clar que teniu una menys.. Li pregunto  al Xavier, al Carles, al Cesc  i em sembla que a mil persones més,.
Jo pensava que era un timo mitològic que es va inventar un  tio famolenc per inventar-se l’origen humà, i per internet hi ha  dues respostes, la meva i la de la resta…
Vosaltres que en penseu?

y entonces sale el Sol

 

 grr.jpg
De repente llegas a casa, durante todo el día las risas no han cesado, algo de hace desenpolvar un album de fotografías de tu adolescencia, sonríes pero, de repente, una foto hace que recuerdes los fantasmas de tu pasado, que más que fantasmas, eran monstruos. Alguien sijo una vez: Tus poblemas del  presente serán risas en el futuro. Entonces me pregunto: tantos problemas tuve en el pasado?

una nit qualsevol

Biblioteca general de la UB, 00.00, MARXEM, a les rambles un es concetra millor que aquí..
Vaig cantant feliçment baixant amb la bici d’una punta a l’altra de la ciutat, tot queda en silenci i m’escolto, em faig riure, després de saltar-me  la meitat dels semàfors en vermell ens trobem a l’Open Cor, t’he guanyat perquè tu no et pots saltar els semàfors de passeig de gràcia ummm,  per fi una cocacola. Un petit plaer, quan me l’acabo em robes la llauna per reciclar-la, el Clos t’haguès aplaudit, però, jo ho faig millor, rescato de les escombraries una ampolla de JB que algun cholo que se’n va al Cafe Olé ha mallençat i tinc el tercer plaer, trencar una ampolla de vidre al contenidor verd. Aquí es separen els nostres camins, segueixo baixant amb la bici, amb  una cançò  que em fa pensar en el Pol, i de sobte, quan em pensava que res més podia fer-me somriure, arribo  a Passeig Lluis Companys i quan passo per sota  l’arc s’obre un cel estrellat amb una lluna tan brillant, gran i groga que paro em va descobrir un quart plaer, canvio la cançò i ara és quan com no hi ha ningú pel carrer no canto, crido directament, llavors és quan passa un noi que anava amb mi a classe i se’m queda mirant escèptic. L’he saludat com si res. M’encanta Barcelona.