El menjador de casa meva és regentat per un mirall modernista que ara fa més anys dels que m’agradaria vam trobar als carrers de la zona alta dela ciutat quan era era condal, a vegades em paro a pensa qui s’hi reflexaria abans, segurament formés part d’un palauet d’avda bonanova, més d’una persona de la burgesia catalana l’aborria amb paraules buides. M’agrada pensar que almenys riu quan em poso a ballar davant seu, i que quan està a bones amb mi em reflexa de tal forma que em trobo cómode de mirar.