Gris literari

Dies com avui, en que mires al cel i no distingeixes quan comença aquest i quan acaben les teulades dels alts edificis q abarquen gran part de la ciutat.
Dies en que baixar per passeig de Gràcia entre els guiris sent de Barcelona, et fa sentir com una rajola vermella entre totes les grises.
Dies en que  seuries a sant felip neri a escriure o dibuixar mentre escoltes la màgia de l’aigua de la font que regenta la plaça.
Dies en que Barcelona es posa guapa perfumant-se amb l’aroma de la mar.