Dies com avui, en que mires al cel i no distingeixes quan comença aquest i quan acaben les teulades dels alts edificis q abarquen gran part de la ciutat.
Dies en que baixar per passeig de Gràcia entre els guiris sent de Barcelona, et fa sentir com una rajola vermella entre totes les grises.
Dies en que seuries a sant felip neri a escriure o dibuixar mentre escoltes la màgia de l’aigua de la font que regenta la plaça.
Dies en que Barcelona es posa guapa perfumant-se amb l’aroma de la mar.
el arte murió al descubrirte 
¿Qué tal mi princesa bohemia?
jajaj tu si que cap de rajola vermella
hola amore!!!! oooh que bunic.. estic enamorat de sant felip neri… es tan tan tan bunica!!!! pues aki tens el meu comentari!!!!
a vere si acabo examens i ens veiem!!! (pero ha de ser a sant felip neri! :P)
un petonet!!!!
jo crec q hauries d’haver fet un altre paralelisme: un flor entre molts capullos… Ejejejejejjeje! I desprès posar-li de fons la cançó de touch of pink!