Distimia

Me ahogo, me oyes, me escuchas, pero estás mudo.
Me hago pequeña, minúscula, tanto, que no me puedes coger.
Crees que te he enviado lejos, cuando soy yo quién va a la deriva por no tener puerto..
 
 

2 respostes a “Distimia

  1. Anar a la deriva no té perqué ser dolent; et tens a tu, tens l’instant i tens l’indret per on passes, i de ben segur que tot l’anterior es ric en contingut, en sentiments i sensacions. Potser és un camí incert, però necessari per crèixer. No lluitis contra la corrent, el mar et portarà allà on vulguis arribar! I si no apareix un port, potser apareixerà una platja feta a la mida de les onades que t’hi han arrossegat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s