La catedral con vitíligo

Podria dir que era fosca nit, però Barcelona brilla amb més força quan s’amaga el sol,i mai es fa fosc
l’avda catedral, després de  tants anys deixava veure la Seu, la vaig mirar de baix a dalt,
la façana, havia passat de "moreneta" a "inmaculada", per no fer comparacions amb en michael jackson,
i els vitralls eren ausents, era com veure-la despullada i sense lentilles, però, tot i això altiva.
La ciutat, que a la nit és una princesa amb un vestit de lluentons (si, lentejuelas),des de la Barceloneta fins al tibidabo l’il.luminen mil joies que li donen caràcter, i no li cal cap lluna color plata per fer-se admirar.
 

aigua

Per primer cop a la història, decideixo comprar una aigua a leshores de cocacola-light a la màquina, poso els 50c i  clico sobre l’enganxina que posa VERI, m’ha sorprès veure com queia una cola light… encara no ho entenc. però, m’ha sortit súper barata i a sobre m’he rigut una estona! Sempre guanya la light!

07/07 a 08/08

Necessitava baixar del metro i caminar, després de que un noi pugés  amb un balancí  i tingués el seu seient personalitzat al vagó, he pensat que  m’estava perdent  molts esdeveniments dignes de plasmar en poques línees, ja se sap, a una gran ciutat els moments onírics aleshores d’amagar-se s’exhibeixen, ha estat llavors quan  ho he vist, un conillet al bell mig del no res envoltat de nens multiètnics, he somrigut i he seguit caminant acompanyada d’una lluna plena però coberta d’uns núvols que no la deixaven veure amb claretat. Avui la lluna duia el meu nom.