Definitivament, ni viuen ni deixen viure.
Aquest matí m’han fet fora de l’aula d’ordinadors del Clínic perquè hi havia un examen que ocupava tot l’espai, llavors he tornat a casa i m’he posat a estudiar al menjador, però clar, quan he començat a escoltar sirenes, helicòpters i sorolls d’explosius,(pum, pum,pum..) m’he assegurat de que la tele estava apagada, i al mirar per la finestra i veure una cortina de fum, he tancat la llibreta.
Uhhh! si només hi havia fum! uhhhhh! si el pum pum pum són els containers explotant. Llavors tot cremava i jo he començat a pensar: ualaaaa! ualaaaa! ualaaaa! així que he fet fotos! i de pas he anat a buscar al Robert a la feina, com no hem tingut la possibilitat de tornar a creuar passeig de gràcia hem hagut de dinar fora.
I penso, per culpa de quatre niñatos antisistema que fijo que han acabat al mc donalds haig de creuar dos carrers per llençar la brossa i destrueixen l’ànima real de la manifestació, per no dir que no saben ni que vol dir el terme “laboral”..
aquí teniu un petit resum del matí:
el arte murió al descubrirte 
Mola!
marzoooooooo!
Tu veus l’espectacle i penses en fer fotus i en anar a buscar al Robert! Kin perill!!! Pero buenu, vas poder veure l’efectivitat dels bombers de barcelona en primera fila (no se si considerar-ho bo o dolent).
miran les fotos tinc ganes de cridar.
si, també penso:
1. aquesta gent la màxima feina que han fet a la seva vida ha estat liar-se un piti.
2. per culpa de quatre niñatos fills de papà, antisistema, perd credibilitat tota la gent que es manifesta pacíficament i que encara creu que pot fer quelcom per canviar la situació.
3. I clar que penso en el Robert! tu no saps com canta una algú que va amb traje, jo passo de que li tirin un ou o que rebi, i si va amb una persona aparentment vulnerable passaran de la seva cara.
4. mata!