Avui he estat parlant amb la patri, ella en breu també serà mami, i està una mica nerviosa, en canvi  al meu interior regna una calma desconcertant, l’Alícia vindrà quan vulgui, té entre cinc minuts i sis setmanes, i no hi podem fer res, tinc ganes de donar-li la benvinguda, de fer-li molts petonets i enssenyar-li a viure el millor que pugui, i per sort tinc al Robert que també ho farà, i tota la gent que m’envolta, clar.

La tranquil.litat ve en tant que em fa feliç que ja tingui capacitat de decisió, que ja pesi més ella a dins meu que quan jo vaig néixer, per mi és un mèrit i que és ella la que mourà fitxa quan li toqui i llavors ja farà jugar a la reina.