Avui he estat parlant amb la patri, ella en breu també serà mami, i està una mica nerviosa, en canvi al meu interior regna una calma desconcertant, l’Alícia vindrà quan vulgui, té entre cinc minuts i sis setmanes, i no hi podem fer res, tinc ganes de donar-li la benvinguda, de fer-li molts petonets i enssenyar-li a viure el millor que pugui, i per sort tinc al Robert que també ho farà, i tota la gent que m’envolta, clar.
La tranquil.litat ve en tant que em fa feliç que ja tingui capacitat de decisió, que ja pesi més ella a dins meu que quan jo vaig néixer, per mi és un mèrit i que és ella la que mourà fitxa quan li toqui i llavors ja farà jugar a la reina.
Una entrada que fa emocionar. Quina gran mare que seràs! Quina sort que té l’Alícia! 🙂
No li negarem que ha sapigut triar molt bé! 🙂
Clara m’encanta aquesta reflexior, tiaaaa 😉 m’he emocionat molt !!!!! Estic segura que seras una mare genial!!!!!!!! Te molta sort de tenir uns pares com vosaltres!!!!!!
:_)