Mercat del Born!

Un dia hem d’anar a visitar l’ajuntament, va dir el Robert  sabent que diumenges al matí hi ha entrada lliure, i vam anar al pais basc, es va posar a estudiar francès, anglès vam canviar de companyes de pis, em vaig treure un altre curs de la carrera, vam anar a Brusel.les, al Ripollès, a Blanes, vam canviar de pis, el van fer fixe a la feina, i vam  tenir una filla i  un nebot, el dia que ell va fer un mes i ella ja en tenia quatre i ja feia dues nits dormint al seu bressol de bebé xxl, hi vam anar, però encara podríem haver esperat veure acabar la Sagrada Família.

A la casa de la ciutat, (algú havia sentit mai aquest eufemisme?val a dir que  viquipèdia si.) hi havia francesos, italians i altres espècies invasives procedents d’Àsia, i a totes els va fer molta gràcia interactuar amb una nena de quatre mesos que segons el meu avi no riu amb la gent, se’n “Burla”, però bé, també diu que si Catalunya s’independitza, ens invairà Andorra… i un cop realitzada la visita i haver fet el típic comentari que tots fem quan veiem el quadre de Las Meninas o El Big Ben ” me l’imaginava més gran” marxem i anem a  parar a la sala ciutat on una noia molt amable ens diu que encara estan muntant l’exposició, però que podem anar al Mercat del Born que el van estrenar el dia 11 de Setembre. Un cop arribem al mercat, veiem que la inauguració es preveu per l’0nze de setembre del 2013! La decepció va ser equiparable al dia que la meva germana va dir que el reis són els pares.. per sort feien al psg del born balls tradicionals catalans i vam coinicidir amb l’oncle oscar i la glòria! yeah yeah!

El cartero siempre llama dos veces

Un cop més,a principi de semestre  arriba el típic sms de correus:

Hem intentat lliurar el vostre enviament. Per més informació consulteu a la vostra bústia.

Em pregunto, aleshores de gastar un sms dient-te que no t’han trobat, perquè no t’envien un dient-te que estan venint i així fas per estar a casa…
baixo a la bústia i la puc equiparar amb la meva nevera de soltera…

Ding dong (onomatopeia de timbre, perquè  el de casa meva  fa “nyec”, però és més melòdic d’escriure) obro i una cara coneguda em diu:

– porto material de la UOC, oh! l’últim cop que vaig venir aquí recordo que estaves embarassada! erets tu? si que estàs canviada (llavors respira).

– la vols conèixer?

i li he portat a la nena i li ha somrigut perquè és la personeta més interactiva del món, i ha tornat a fer un amic.

Jo encara flipo amb la memòria del carter, quantes entregues fa durant el dia? i no el veia des de principis de febrer!

 

Algú més té una foto amb l’Astèrix?

Ens trobem a Ripoll el dia abans del mercat medieval i  amb el mateix dilema de sempre: La nena rondina perquè té gana, on anem a prendre quelcom? Ens sedueix una terrasseta envoltada de merlets, com si fos un castellet, l’Alícia es posa a mamar. Admetem-ho, la família Peich Sánchez, exceptuant la cuqueta de llum, és poc sociable, evitativa al contacte amb desconeguts, però quan es tracta d’un bipolar en fase hipomaníaca ,amb acceleració del pensament, verborreic, eufòric i amb un torrent d’energia inesgotable, i que a sobre s’assembla a l’Astèrix després de prendre’s la poció màgica..,  podem escoltar.

Era lEudald, home de  64 anys, als onze  va voler mamar de la seva mare perquè li donava el pit a la seva germana menuda (aquesta història la va repetir reiteradament). A Ripoll hi ha molts Eudalds (val a dir que ens trobàvem a la plaça del mateix sant). A algú li interessa? imagineu-vos a nosaltres..
Bé, més de déu minuts vam compartir amb ell i finalment ens va convidar!  Ens ho va confirmar la cambrera fent cara de circumstàncies, i tal com va aparèixer, va desaparèixer..
L’Alícia sempre fa amics.