Un cop més,a principi de semestre  arriba el típic sms de correus:

Hem intentat lliurar el vostre enviament. Per més informació consulteu a la vostra bústia.

Em pregunto, aleshores de gastar un sms dient-te que no t’han trobat, perquè no t’envien un dient-te que estan venint i així fas per estar a casa…
baixo a la bústia i la puc equiparar amb la meva nevera de soltera…

Ding dong (onomatopeia de timbre, perquè  el de casa meva  fa “nyec”, però és més melòdic d’escriure) obro i una cara coneguda em diu:

– porto material de la UOC, oh! l’últim cop que vaig venir aquí recordo que estaves embarassada! erets tu? si que estàs canviada (llavors respira).

– la vols conèixer?

i li he portat a la nena i li ha somrigut perquè és la personeta més interactiva del món, i ha tornat a fer un amic.

Jo encara flipo amb la memòria del carter, quantes entregues fa durant el dia? i no el veia des de principis de febrer!