UOC to walk

Matí, molt de matí, el cheto es desperta i rondina, prrrf, encara puc dormir una estoneta abans d’anar a la UB de Geografia i Història…prrrrf, encara rondina…vaaaaale, anem a jugar, no hi ha treva, el cap de setmana no implica llevar-se passats  quarts de vuit.. I aleshores sona el despertador.. des de fa vuit mesos no se m’acut un aparell més innecessari a casa.

El Robert em deixa el bicing, baixo pel carrer balmes preguntant-me si Murphy s’ha quedat dormint, perquè sempre que tinc exàmens les estacions són buides, arribo fins a gran via i aparco a universitat, avui no canto, repasso.

Vaig a buscar les etiquetes i un noi amb els cabells abisbalats i mirada seductora (vamos un tiracanyas) em diu amb veu greu i burleta :Clara Eugenia? Em pilla quasi de bon humor així que la meva resposta lluny de les meves intencions adopta una tonalitat amigable: Sí, jo no el vaig triar..

Pujo les escales, aula 407, entro, per variar les columnes de seients de l’esquerra i de la dreta (és a dir d’ambdós extrems) estan ocupades, així que quin millor lloc per seure que a darrera fila en mig de tot? Així puc controlar a tothom. Comença la prova i una de les vigilants de la prova de forma descaradament sutil ha vingut a mirar si tenia chuletes al calaix, mentre feia veure que baixava la persiana (acte estúpid tenint en compte que avui plovia i que el reflexe del sol era tan brillant com la seva forma de disimular..) I acabo, no sé si anar a la biblioteca o a casa, miro si duc el carnet, vale, opció casa, algú ha decidit fer iguals el carnet de l’Imaginarium i el d’estudiant de la UOC, així que en Murphy a despertat, plou, i jo només he agafat el carnet de l’imaginarium.

Arribo a casa, I have to improve my way to write in english to show  Mr Pascal i have an english proficiency level…M’estudio un cop més a última hora totes les pacs d’anglès i tots els tests i passen quatre hores de les quals amortitzo ben bé una vuitena part i torno a baixar a la uoc, aquest cop a peu pel que plou amb el meu paraigües Ikea Family de color fucsia. Entro a l’aula 408, entreguen la prova i sec al mateix lloc. Entreguen a tothom i la pregunta no té res a veure amb el temari, una noia es queixa passats del 10 minuts, sí, jo ja tenia mitja composition escrita.. i ens retiren els fulls, s’han equivocat amb la impressió, passen deu minuts i encara estem amb les mans buides i el cervell accelerat, i vint minuts més tard ela noia que vigila ens adverteix que el Barça va guanyant… si en aquell moment hagués tingut un lanzallamas… però no. Als trenta minuts arriba un homenet i reparteix de nou, tinc un dejavú? la pregunta no té res a veure amb el temari estudiat, ens tornem a queixar però per majoria absoluta decidim contestar-la.

Regards.

angles macarronic

yes man

vuit mesos

Ja és tota una doneta, poc abans de fer els vuit mesets ha començat a gatejar per arreu, també ha fet un pic de febre i inclús ha aconseguit que la seva migdiada sobrepassi amb escreix la mitjana habitual.

L’oscar i la Glòria li van regalar un caminador molt xulo, al qual li va dedicar tota la seva atenció a casa de l’esmentada parelleta, però un cop al seu domicili habitual ha estat omís i ha persistit demandant de nou braços i per seguir amb la nostra conducta de malcriadors: agafant-la.. però que guapa que és inclús quan plora! Ara ja sap fer “ciao” amb les manetes i escopir-te la papilla de fruites a la cara…

La Gemma per fi l’ha conegut!! Com diu la Laureta, com passa el temps..

DSC_0789 DSC_0785 DSC_0776 DSC_0790IMG-20130116-WA0012 IMG-20130113-WA0005 IMG-20130108-WA0000DSC_0740

71548_356931564414325_1818132772_n

dissabte tinc dos exàmens, anglès i patrimoni cultural.. hauria d’estar posant colzes, però encara no és l’últim dia! Bon any a tothom!