Un breu resum

Quan per fi vaig arribar dilluns a la sala VIP vaig conéixer al Marco, seria el meu company durant dues horetes al dia.

– Sóc de Brescia, et sona?

Crec que portava anys esperant aquesta pregunta, amb 15 anyets Alex Britti feia famosa la cançò mi piace, on deia que tenia una tieta a Brescia, prop de Milano.

– Si, de la cançò de l’Alex Britti..

En Marco va somriure, em va dir que feia molt que no pensava en aquella cancò, aquí va començar una bona relació!

Jo, que sóc de les persones més fascinables del món, em vaig posar a fer fotos de la sala, de fet no sabia ni que existia una sala si als aeroports, la gent de carrer anem a el típic bar que et sablen 6 euros per una cocacola i un entrepà sintètic de truita de patates, allà hi ha neveres amb refrescos, màquines de cafès, entrepanets, pastes, licors, vins..premsa en tots els idiomes del món, els lavabos són enormes i hi ha un dispensador de perfum, hi ha servei de dutxes, butaques i fins i tot una sala amb llits, això sí, el wifi s’ha de pagar…unbelievable!

Les cambreres eren súper agradables, les noies de sala també, no tinc cap queixa, ha estat una experiència genial! He practicat molt l’anglès, m’he rigut molt dels guiris, especialment dels asiàtics, que tornant jo del wc cap al meu stand em van demanar molt desagradablement si els podia recollir la taula, (per això hi ha un equip de cambreres excepcional) i jo, amb un to molt sec els vaig dir que no. A veure, si m’ho haguessin dit d’una altra manera inclús podria haver acordat un preu i per deu mòdics euros els recollia els 4 gots de vi..i com els asiàtics estan acostumats a la infinita cordialitat encara deuen estar dient sapos i culebres de mi.

Durant dos dies va venir la Carme, una noia de 55 anys que a part de no aparentar-los, conserva una bellesa amb molta força, no ho sé descriure, però té molta presència i amés es guanya a les persones súper fàcilment, i gràcies a ella venien les hostesses autèntiques d’Airfrance a visitar-nos i a explicar-nos batalletes. Hostesses franceses, súper guapes, fines i elegants, dignes de sortir a qualsevol pel.lícula sobre la temàtica. A més a més, el Marco fa els millors còctels alcohòlics o analcohòlics del planeta i aprofitaven per prendre’s un.

Dijous l’Adri es va quedar la nena, i quan estava tornant cap a casa el benji em va trucar i també es va apuntar, jo ja li vaig dir que primer dormiria i després estaria amb ells, i així vaig fer. Poc després va venir la Glòria i poc després el Job..va ser una tarda distreta val a dir…

I divendres quan vaig tornar cap a l’aeroport, després de la meva petita aventura matinal, va passar el revisor a l’alçada del Prat, jo no  m’ho podia creure, per sort, la senyora que s’asseia al meu costat, també havia picat amb una zona, així que mentres la multava jo ja m’estava baixant del vagó, quan vaig passar pel control de seguretat li vaig explicar que havia tornat a casa al sr que m’havia barrat l’entrada i li vaig agrair que fos tan agradable tot i haver-me donat una negativa, li vaig explicar a les cambreres i al Marco la meva odissea, vaig treballar i vaig tornar cap a casa amb bon sabor de boca.L’anna, la queri i la isa van estar cuidant de la nena.

ImatgeImatgeImatgeImatge

DSC_0974 DSC_0969 DSC_0964 DSC_0967

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s