la maldición del anillo lisboeta

Bé, alguna utilitat li havíem de donar al fotoprotector del Robert, el  vam posar dins el necesser amb la maleta de la roba bruta i la crema solar no va aguantar tan poc protagonisme durant les vacances, així que va decidir tenir un minut de glòria escampant-se pel necesser i traspassant-lo empastifant la resta de companys d’espai.

Robert, vaig a posar la rentadora, eren les dues de la matinada, tot just havíem enllitat l’Alícia que s’havia passat l’hora i mitja del vol a modo “MAlícia” i vaig obrir la rentadora, tenint en compte que havíem tallat la clau de l’aigua, vuit dies abans, cap explicació racional li he pogut donar al fet que sortís d’allà tanta aigua putrefacta. estancada  i que en comparació, les fonts de Plaça Catalunya semblen un manantial d’aigua natural. Cuina, passadís i mig menjador anegats.. Val a dir que quan vam entrar al pis amb les maletes la casa estava tan neta que pensava que o ma mare o la meva sogra havien fet una passadeta màgica, però sorprenentment ho havíem deixat així nosaltres, per tant, encara ens va fer més mal haver-ho de recollir tot i refregar, en fi. A fregar i a dormir.

L’endemà, abans d’anar a treballar, el Robert verbalitzava no poder cuinar perquè no funcionava la clau del gas,  de fet va haver d’anar a casa del seu oncle a cuinar el sopar del pintxet, a sota de casa, hi van haver dos accidents de trànsit. I quan jo vaig arribar  a la feina va marxar dues vegades la llum, no passaria res greu si no fós perquè les portes de la UIPA queden obertes facilitant la fuga dels interns.

A la feina ho explico, quan estàvem a Lisboa, a la repisa d’una porta antiga, ens vam trobar un anell de plata aplastat  per la meitat amb una calavera, una daga, una flor de llis, com era d’argent vam agafar-lo per canviar-lo per diners a Bcn, però a l’anar-lo a canviar només ens donaven 3,50 euros. Una auxil.liar em va dir que no el llencés, que l’enterrés, que així deixaria d’actuar, corrents vaig trucar al Robert per a que no ho fes, però ja era tard, l’havia llençat, pobre, el va haver de recuperar de la brossa. Quan arribo a casa aconsegueixo obrir la clau del gas:

– Clara, com ho has fet?

– Molt fàcil,he intentat girar la clau cap a l’esquerra, no ha funcionat, l’he girat cap a la dreta, no ha funcionat, he estirat cap a mi i tampoc, llavors he pressionat i ha girat, és que no has vist els Goonies?

Pel matí, quan estic esmorzant al menjador apareix una cucaracha marró americana, de les que volen, que són tan fastigoses que causen diarrees, (vale que pugui veure com una noia es talla les venes a la meva cara, però amb això no puc), desperto al Robert, tanco la porta del WC i li dic que marxem de casa, que allò es quedi allà i no tornem en uns dies (no són ni les set del matí) i la mata (per mi això si que és ser un súperheroi, batalla cos a cos…) Es  desvetlla, anem al Cosmo Caixa,però  abans enterrem l’anell a un parc que hi ha molt a prop, com no tenim pala, l’enterrem semisuperficialment. S’ha acabat la maldició.

A l’endemà un company de feina em diu: Clara, sabes que se han quedado encerrados en un ascensor del Cosmocaixa 10 personas..

lisbon card

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s