Nimes. dia 2.

El dia 1 de gener  la ciutat està ressacosa, així que és tota nostra. El passeig que vam fer el 31 al vespre ens va deixar impacients. Com és festiu, pocs locals són oberts, després del croissant i el cafè, toca patejar i trobar un súper. Des de qualsevol punt de la ciutat és pot veure la torre magna,  un monument que a la dècada dels 80 la ciutat va regalar en homenatge a Frédéric Mistral.. sí, al igual q sant Jordi, no era català. Era un pagès que va estudiar al cole a Avignó  i el batxillerat a Nimes, la ciutat de l’amfiteatre  i els cocodrils. Bé, trobem un súper, carreguem dues bosses que a mig camí es trenquen, sort que els que venim de la E.S.O, tenim la capacitat de transformar un anorack en una súper bossa de càrrega…

A la tarda anem als jardins du la Fontaine i de pas pugem a la torre magna.. ja estem ressentits de l’esquena i encara queden molts dies pel davant sense cotxet.

Al vespre,  faig la pitjor inversió de la meva vida,  5 euros en pujar en un atracció amb l’Alícia, que a la meitat de la primera volta em pregunta: Ja està?