El camino a la escuela.

– Bon dia alícia!

– Vull cereals mama!

Així, amb aquest discurs i una dolça abraçada comencem cada matí. Mitja hora més tard, agafem el cotxet amb la rabieta a dies alterns perquè la nena vol anar a peu a l’escola però queda a dos km de casa. Sortim, travessem els jardinets i..operació Diagonal/córsega, no recordo quan van començar les obres, els peatons semblem formiguetes seguint el mateix camí, fent fila índia i creuar és la guerra: esquivem noies amb talonets, ciclistes ectòpics, homes amb tratge i algun polític, quan ens juntem dos cotxets ens mirem amb cara de complicitat o depen de qui, amb cara de..o t’afanyes on els lanzallamas del meu cotxet et chamuscaran.. Creuem! Oooh han canviat l’exposició del palau robert, irònicament es diu “camino a la escuela” i va de quatre nens que s’han denfrontar a vàries adversitats abans d’arribar-hi.. a sota de la fotografia de cada nen surt el kilometratge que fan.. ehhh, aquí falta la nostra foto!

– Mamaaaa, el passatge de la princesa està tancat perquè encara està dormint.. I és que quan tornem d’escola creuem pel cafè de la gallery, que està entre còrsega i rosselló a dins dels jardins del palau Robert, tenen unes llumetes molt especials que semblen de conte de princeses i a l’alícia li encanta. Però a quarts de nou del matí encara està tancat. M’ha agradat la seva reflexió.

barcelona

Tot just creuem rambla catalunya i passem pel canviador de la princesa, també conegut com a pronovias..quan hi passem a la tarda sempre n’hi ha alguna amb vestits preciosos a sobre, però ara només hi ha la fada madrina i si no us ho creieu, haurieu de veure la senyora de la neteja..només li falten les ales. -ooooh mamaaa, la princesa encara està menjant cereals.

.pronovias barcelona

I seguim pel camí fins a aribau que passem pel bar de les llumetes, el soda bus, digne de veure per dins i per fora, ens aturem a repassar els colors de les làmpares de la vitrina que estan fetes d’ampolles de colors de soda…Processed with VSCOcam with m5 preset

i seguim caminant.. -mama, l’abella! Si, al carrer muntaner hi ha una simpàtic abella del meu tamany bastant graciosa que segueix amenitzant el camí. Poc després creuem el mercat i li ensenyo el Ninot, que mai li ha fet gràcia però a mi si, és un trosset de mar a l’eixample. Passem el Clínic, ja queda res! A dos carrers ja arribem a l’escola!!

-mami, jo no vull anar al cole…

2 respostes a “El camino a la escuela.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s