Muntaner/ Diagonal. Parada de Roses de gitana:

– Ai nena! que barrigaa! de cuánto estàs?

– De38 semanas.

– Ui! pues mi hija de 16 años espera un nene.. María ven! ( la maria creua el carrer amb, està a la parada del davant)..

Si, la gent fa temps que em para al carrer, fa setmanes que tothom diu que tinc la panxa baixa… em reservo comentaris desagradables, l’Ignasi es un bebè, no un ésser que levita.  Les iaies inclús em toquen la panxa i els nens al parc em pregunten si porto un bebè. Suposo que és la gràcia de l’ésser humà, la sociabilitat, una de les meves carències.  Tot i que a vegades em donen rampells, de tornada de la guarde hem tornat a passar per davant de la parada de la gitana i li ha regalat una rosa a l’Alícia. Hem anat a casa, hem agafat la bici i hem baixat a buscar al papa a la feina de sorpresa. M’ha obert la porta el seu jefe, m’ha mirat amb cara de: i tu qui ets? Li  he dit que venia a buscar al  Robert i encara m’ha fet pitjor cara. Per sort hi havia un company de feina que li ha dit:

-Que no veus que són la Clara i l’Alícia?

– Ahhh! és que amb aquesta panxota no l’havia reconegut!

– I que  et pensaves, què era l’amant?? La dona i l’amant prenyades a la vegada..

-Jo:Tranquils, no és la primera vegada que em passa…

i tots hem rigut!