Mes: Març de 2016

Diumenge 20, dia de la Palma.

• Mami, estic calenta tinc febre.
• Apa, què dius? (Com has de saber que tens febre carallot

L’Alícia tenia raó, tenia febre i li vam donar paracetamol i cap al llitet.. dilluns tocava començar casal de setmana santa…

I ahir et vas despertar a mitja nit amb 39,6ºc, i això que ja t’havies pres antitèrmics, et vam dur al llitet dels papas i  l’endemà no vas anar al casal. Et vas passar tot el matí vomitant, sense tolerar l’aigua amb sucre que amb tant amor t’havien preparat la iaia i la tieta Anna. A la tarda com no paraves de vomitar et vam dur a UCIES pediàtriques de l’hospital de Barcelona. Protocol Ondansetron + tolerància i cap a casa i per primer cop en molt de temps et vaig tenir als meus braços mentres miràvem Bob Esponja al sofà i et vas adormir, crec que la última vegada que ho havies fet encara no caminaves, em vaig emocionar..ets una nena molt independent, i mai has necessitat excessos d’amor, ets una miqueta hostil val a dir, però forma part de tu. Per això en aquell moment per mi queien fulles de cirerer japonès al nostre voltant i sonava la simfonia número set de Beethoven..

Però aquest migdia, quan he tornat a casa, m’has vist, petonet al sofá i conversa parqueta. He anat a dinar amb el papa i hem sentit que demandaves:

-Aigua.

• Aigua
• Perdona? (t’he dit)
• Aigua
• Es demana, siusplau, ja ho saps.
• Aigua.
• Siusplau
• Aigua (el teu to era RIGHT NOW)
• Alícia aigua siusplau.
• AIGUA!
• M’ho pots dir fluixet a la orella (T’ha dit el poli bueno del papa)
• NO! AIGUA.
• mira guapa, si vols aigua, pots fer dues coses, o demanes siusplau i te la portem o t’aixeques i l’agafes tu.
• VULL AIGUAAAA

Quan et gires et gires, així que t’he ignorat, el papa s’ha anat a la feina  i jo m’he fet el Cola-Cao, no hi ha aigua fins que demanis siusplau. T’has posat a plorar i jo t’he agafat la maneta, t’he dut a l’habitació a reflexionar i t’he dit que podies sortir quan demanessis siusplau  i paressis de plorar. Així que t’has enfadat molt i has seguit plorant. M’he rentat les dents, m’he dutxat, has parat de plorar, hem buscat el siusplau sota el llit, darrere les orelles, sota el sofa, dins la boca, a la panxa i inclús t’he preguntat si l’havies vomitat, però no hi ha hagut manera, així que hem anat a estendre la roba, he buidat el filtre de la rentadora, hem recollit l’aigua que ha deixat anar i de sobte m’has dit:

• Mami, vull aigua siusplau.

Han passat 43 min fins que m’ha demanat siusplau., què crack la tia.