Arròs negre

– mami vull sopar ja..

Hi ha arròs negre del migdia, és com el que es menja el bob esponja perquè hi ha gambes, sèpies i calamars, és negre perquè la tinta dels calamars l’és.

  • jo no vull arròs negre.
  • amor, si no vols sopar te’n pots anar a dormir.
  • jo no vull arròs negre! (comença la fase d’irritabilitat i obstinació)
  • o sopes o al llit ja (li dic suaument mentres per dins estic cridant, he dormit tres hores i em queda molt per endavant..ommmmm!)
  • no m’agrada..
  • (somric) no ho saps, nina. Tanca els ulls i ho tastem
  • No!
  • jajaja, de debò Alícia, hi ha això i prou, anem al llit?
  • no vull
  • Alícia…
  • bueno, ja menjo, però no és del Bob Esponja.

passades tres cullerades..

  • mami m’agrada molt aquest arròs que has fet…

She is like that…

Tres hores

claraDilluns matí, despertat a les sis, motxilles, esmorçars, rentadora, et canvies, surts de casa, vas a laboratori, dines ben acompanyada, com has agafat el metro per tornar cap a casa decideixes enviar-li un whats up al Robert que fa dies que no us veieu…
– vida m’he deixat les claus, te les passo a buscar en cinc minuts a la feina.
Passen cinc mintuts.
– Hola amor!Té, les claus que haig de pujar ràpid.
– No les vull era una excusa per fer-te un petó.
– Ets tonta…gràcies amor.
muas i fins aviat…
Arribo al cole de l’Inyi, com avui l’Alícia no hi és, ell està on fire..súper excitat i súper demandant d’atenció. Avui que li puc dedicar la meva persona al 100% juguem, ens banyem, ballem i després de sopat, sobre les vuit arriba el Robert i jo marxo a la feina.. passa la nit, el meu company es posa a cantar balades romàntiques, li encanta i té un to de veu camilo sextil, sempre em fa riure, però avui es posa a cantar la de Bosé..” Olvidame tu que yo no puedo”, cal? em comencen a caure les llàgrimes, se’m queda mirant escèpticament… De fet, he tingut un dia genial, màgic, podria haver estat molt millor,però a vegades les cançons remouen el que el teu cervell ha contingut.
Surts de Sant Pau a les set, agafes el bicing i vas cap a Labco de nou, estaràs treballant fins mig matí i arribaràs a casa a la una, dinaràs, dormiràs tres hores, dinaràs, estaràs amb els nens, et barallaràs amb el sopar de l’Alícia pel seu oposicionisme cronificat i innat i tornaràs a Sant Pau i després tornaràs a labco. Així que aquesta és la meva cara a les quatre de la matinada d’avui anant a la font a omplir les ampolles d’aigua.

Ara mateix estic en plena fase hipomaníaca amb màxima expansivitat, fuga d’idees i hiperactivitat, de fet estic esgotant als meus companys, a veure com va a laboratori..

Inmillorable

 

WP_20160721_20_12_52_Pro[1]WP_20160721_20_12_46_Pro[1]WP_20160709_14_15_09_Pro

Dimecres començo a treballar a les set trenta, avui també toca torn de nit i empalmes l’endemà amb torn de matí. Dijous, quan tornes a casa intentes dormir però no tens ni quatre hores fins que l’ignasi surti de l’escola bressol a les 16:45 per poder arrbar a les 17:05 a buscar a l’Alícia al casalet del cole. Però tens una tens una trucada perduda de la guarde. Has dormit tres hores  i són les 15.38 de la tarda, la profe del petit em demana que vagi a les cinc, que abans no el pot treure… truco al robert.. pots avisar al teu pare que vagi a buscar a la nina i jo arribo sobre les 17.20? Uff clara, està fent tancaments avui no es bon dia…

Li envio un whats al pare del matteo, l’únic nen de la classe que queda al cole.. clara, avui va la meva dona a buscar-lo jo em quedo treballant, però se li ha escacharrat el cel.lular… Agafo aire. Joder no tinc el cervell oxigenat… el pare del matteo em diu que truqui al cole i que avisi qquan la seva dona vagi a buscar al nen, de pas agafi a l’Alícia, però que ella no ho sap… i així faig.

I naturalment tot surt rodó. Pugem cap a casa i anaem a labanyera a jugar a mariners, pirates i algues tots tres amb bombolles de sabó, cantem, esquitxem i riem una bona estona fins que se’ns arruguen els dits. Jo em deixo la mascareta posada al cap per nodrir més els cabells, faig sopars, sopem i el Robert sobre les vuit m’avisa que encara trigarà una miqueta en sortir de la feina…el truco… recorda que d’aquí quinze minuts agafo la bici i marxo de nou a l’hospital que trono a fer doblete nit i matí, ja estan sopats i dutxats i cansats.

  • ostres! Se m’havia oblidat queaquesta nit també treballaves… en quinze minuts arribo a casa!

I es quan vaig a la dutxa a esbandir-me la mascareta i l’ignasi em segueix i es posa al plat a fer xip xap mentres l’alícia s’ha posat el vestit de la Elsa i està escenificant alguna escena de Frozen. Que monus, vigilo que el petit no rellisqui gaire quan l’Alícia comença a dir que té molt pipi i comença a anar amunt i avall del passadís pujant-se el vestit com les princeses amb la punta dels dits i per la part del davant i dient que no se’l pot pujar que s’ho farà a sobre…súper estressada… peto a riure, de debó, quina situació, només demano netejar-me els cabells tranquil.lament i miro a l’Inyi patinant per la dutxa i a l’Alícia histèrica i no puc parar de riure… són  una font de felicitat! i un cop ajudo a la nena a treure’s les calcetes mullades em trobo que el nen s’ha colat a l’habitació de la nena, ha obert el calaix i s’ha dedicat a  jugar allà dins…

 

 

Nits

Dimarts l’Enric i jo vam baixar fent footing desde casa fins al Port Olímpic, la darrera vegada que havia estat allà la recordo amb l’Àlex, aprenent lliçons de vida que només les persones que realment has estimat et poden donar. Em vaig sorprendre de la resistència que mantinc, però això sí, m’he passat tres dies amb agujetes. I val a dir que després de córrer vam anar a fer un gelat que va acabar en granitzat de llimona per recuperar sucre i toxines al cos. L’Alícia havia insistit en que volia venir amb nosaltres, que dolça és quan vol, però quan el papa li va oferir la opció d’anar a veure bob esponja se li va passar ràpid el moment de”amb la  mami fins la fi del món”.

Hi ha llocs que de nit inspiren, cadascú amb les seves circumstàncies i projectant una visió de futur diferent. Els amics són per això, per parlar de coses estúpides i poc després dir-te secrets, parlar-te d’amors i sobretot riure de la vida i de les situacions per treure ferro als problemes, per trencar horaris i rutines..
Però ahir a la nit, em vaig trobar que tothom havia marxar a Can Xombo, quan van arrencar amb el cotxe vaig plorar…jo, la reina de la independència, la regelosa del meu espai i intimitat, afligda per una separació de 48 hores i tot perquè treballo torn de nit el cap de setmana. Vaig fer una cosa que no feia des del 2011…inflar les rodes de la bici i dur-la a calibrar, dimarts torno a tenir millor amiga.

Aquest matí, quan he tornat de la feina, he trobat el pintallavis vermell… com passa el temps, com envellim, com relativitzem i com aprenem. Els nens ens ajuden a trobar els nostres límits, a viure amb imaginació, il.lusió, a superar-nos, a conéixer els sobrelímits de la nostra paciència, ens ajuden a sociabilitzar-nos,a superar pors i manies, la vida són etapes i aquesta m’esgota tant com m’agrada.

SavedPicture-201671735821.jpg

Aventuras de pobres!


_ alícia posat les xancletes i agafa el cubell amb la pala i rascleta, baixem a la platja!
Aventura amb autobús, l’alicia es porta molt bé, l’ignasi no tant, de fet es passa el viatge inquiet i belluguetes. Última parada després de 45 minutets de viatge amb l’v15…plaça rosa dels vents, davant del VEla..
_ mamiiii! Aquí hi ha la piscina de la platja!
_ sí amor, però no entrarem perquè no és un espai públic.
_ mama,no ens diran res, entrem, jo no vull anar a la sorra! Jo nedo i tu vigiles a l’inyi,
Agafo aire, miro el cotxet, portem una bossa promocional de caldo aneto que ens van donar al caprabo el dia de la oferta de “et retornem la teva compra en vals de descompte”, el cubell, la pala i l’entrepa de nocilla… Penso, bah! Què ens han de dir? Entrem pernla ports lateral i… tomaaaaa ja som a dins! Un noi amb anglès d’albacete ens prepara una tumbona amb tovalloles, una noia ens duu polines i pica pica, ens passem dues hores a l’aigua interactuant amb els clients, un dj posa música a aquest interval de temps..
Tornem a casa,
_papa hem anat a la piscina de la platja, la mama no volia entrar però no ens han dit res,,,
Em dutxo i vaig a sopar amb l’enric, fem un volt per tot arreu…
_enric creus que aquest ascensor puja fins l’última planta?
Pues sembla q si…obrim la porta del terrat, pasg de gràcia a les dotze de la nit és un espectacle sense preu, se’t talla la respiració…
_jo, que cabrons els del costat, tenen terrassa privada al mig de psg de gràcia…
_ au va clara, et queixaràs, passes la tarda al vela i ara ets al terrat d’un edifici de psg d gràcia..