Arròs negre

– mami vull sopar ja..

Hi ha arròs negre del migdia, és com el que es menja el bob esponja perquè hi ha gambes, sèpies i calamars, és negre perquè la tinta dels calamars l’és.

  • jo no vull arròs negre.
  • amor, si no vols sopar te’n pots anar a dormir.
  • jo no vull arròs negre! (comença la fase d’irritabilitat i obstinació)
  • o sopes o al llit ja (li dic suaument mentres per dins estic cridant, he dormit tres hores i em queda molt per endavant..ommmmm!)
  • no m’agrada..
  • (somric) no ho saps, nina. Tanca els ulls i ho tastem
  • No!
  • jajaja, de debò Alícia, hi ha això i prou, anem al llit?
  • no vull
  • Alícia…
  • bueno, ja menjo, però no és del Bob Esponja.

passades tres cullerades..

  • mami m’agrada molt aquest arròs que has fet…

She is like that…

Tres hores

claraDilluns matí, despertat a les sis, motxilles, esmorçars, rentadora, et canvies, surts de casa, vas a laboratori, dines ben acompanyada, com has agafat el metro per tornar cap a casa decideixes enviar-li un whats up al Robert que fa dies que no us veieu…
– vida m’he deixat les claus, te les passo a buscar en cinc minuts a la feina.
Passen cinc mintuts.
– Hola amor!Té, les claus que haig de pujar ràpid.
– No les vull era una excusa per fer-te un petó.
– Ets tonta…gràcies amor.
muas i fins aviat…
Arribo al cole de l’Inyi, com avui l’Alícia no hi és, ell està on fire..súper excitat i súper demandant d’atenció. Avui que li puc dedicar la meva persona al 100% juguem, ens banyem, ballem i després de sopat, sobre les vuit arriba el Robert i jo marxo a la feina.. passa la nit, el meu company es posa a cantar balades romàntiques, li encanta i té un to de veu camilo sextil, sempre em fa riure, però avui es posa a cantar la de Bosé..” Olvidame tu que yo no puedo”, cal? em comencen a caure les llàgrimes, se’m queda mirant escèpticament… De fet, he tingut un dia genial, màgic, podria haver estat molt millor,però a vegades les cançons remouen el que el teu cervell ha contingut.
Surts de Sant Pau a les set, agafes el bicing i vas cap a Labco de nou, estaràs treballant fins mig matí i arribaràs a casa a la una, dinaràs, dormiràs tres hores, dinaràs, estaràs amb els nens, et barallaràs amb el sopar de l’Alícia pel seu oposicionisme cronificat i innat i tornaràs a Sant Pau i després tornaràs a labco. Així que aquesta és la meva cara a les quatre de la matinada d’avui anant a la font a omplir les ampolles d’aigua.

Ara mateix estic en plena fase hipomaníaca amb màxima expansivitat, fuga d’idees i hiperactivitat, de fet estic esgotant als meus companys, a veure com va a laboratori..