A propósito de Isabel…

Estaba validando intervenciones de enfermería, a la vez que una compañera me hablaba, Kristen me explicaba que hoy volvía a tener una cita y mantenía una conversación por  la mensajería de gmail (es el momento zen de la noche en que los pacientes se acaban de encamar y aun no tienen tiempo de hacer demandas inverosímiles).

Me han planteado una pregunta, y me he cuestionado qué haría bajo el arco del triunfo a la una de la noche. Pienso en Josep Vilaseca hace 128 años en el momento de retirar la bastida y su ataque de pánico pensando que el arco no soportaría el peso, y yo debajo, demostrando que todos los miedos són construcciones nuestras.

A la una, seguramente estaría esperando a alguien, y me remontaría años atrás, me habría entretenido a buscar signos massónicos mientras espero y por lo que sea pensaría en el carrer dels petons, precioso nombre de una calle sin salida destinada a despedirse por última vez de un ser querido condenado a la horca.

Esa zona de Barcelona transmite muchas energías, recuerdo una noche del 2008, iba con un amigo paseando, recibí la llamada de mi padre..

  • Clara por donde andas?
  • Papi! voy por mi calle (justo estábamos en Princesa y mi amigo puso los ojos en blanco)

La calle princesa debe su nombre a la princesa Isabel, también conocida como Isabel II, que se casó con su primo segundo que era supuestamente homosexual y a la cual Adolfo Bécquer y su hermano  le dedicaron unas láminas pornográficas llamadas los borbones en pelota y que no fueron publicadas hasta el 1991, año en el que el día de mi cumpleaños, el 12 de junio, la ciudad soviética de Leningrado, ya integrada en la Federación Rusa, recuperó su nombre de San Petesburgo.

 

 

 

 

 

Rofes pool

Rofes, aquest poblet fantasma que hi ha abans d’arribar a la llacuna, diuen que té 74 habitants…a què es deu una piscina d’aquestes dimensions?

Era diumenge 14, estàvem als inflables que munten per les festes on la població és muktiplica de forma exponencial, i portes obertes a la piscina, però obviament, sent una família que aleshores de preveure improvitza, ens vam trobar sense banyador davant del reclam de la piscina, i ens reclamava a crits… Alícia et vols banyar amb la mama? així que roba fora i cap a dins! i al papa li va agafar enveja i ens va secundar!

Súpergitanos… però..dels millors banys de l’estiu.

Vinçon

Dimarts quan surtis de la feina passat per casa i baixem a la platja. Però feia núvol, així que… passeig de descobertes …

_ jo Enric, em FA pena que hagin tancat la Vinçon.

I el portal de la casa Casas-Carbó està obert.. Una porta de ferro de forja separa l’entrada principal de l’escala,  sona una ràdio, que convida a buscar l’ascensor i picar al terrat..Un edifici modernista que toca la casa Mila on hi havia viscut  Ramon Casas, l’il.lustrador de l’ampolla d’Anís del Mono.

Pugem a l’àtic, la porta és  tancada.. Empenyo la maneta i cha chaaaan! Subidón d’adrenalina i regal per la vista.

_ buf , pensava  que la porta no s’obriria…

_ i a tú quan no se t’ha obert  una porta?

Fascinats per les vistes passem una bona estona allà dalt i se m’acut que podem a anar a la capella del Santíssim Sacrament que hi ha al passatge dels Camps Elisis, és una capelleta petitona molt amagada que hi ha a un passatge entre mallorca i  valència on hi ha una simulació d’una cova de la verge de lourdes. És maco d eveure la veritat, és una petita joia, una sorpreseta que regala als curiosos la ciutat Un cop allà una germana ens beneeix i marxem amb la nostra cara assajada de les hores a missa a escola. Per cert.. camps elisis es diu així en referència al parc d’atraccions que va haver-hi a Barcelona del 1853 al1873, ocupava tres illes del que ara és l’eixample, però en aquella època la ciutat encara estava enmurallada i s’obrien zones d’oci fóra.

Entrem a la casa del llibre a buscar un regal per un amic, un cop a la cua la depenenta ens dona un formulari per fer-se soci, l’Enric s’hi vol fer i mentres busca la tarjeta per pagar jo vaig omplint, nom, cognoms, mail.. data de neixement?

  • Enric quin dia de novembre ets? (l depenenta se’m queda mirant)
  • Del sis
  • Joder, mai ens enrecordem de felicitar-nos els aniversaris. (la depenenta posa els ulls en blanc a mode quina parella més gilipollas)

Petem a riure.