Jo vull repetir!

Avui al matí tinc festa a Labco, l’Alícia es lleva abans que el despertador del papa i jo amb ella.

Mirem d’arreglar la rentadora, però no va,  el filtre revisat, i l’aranya que vivia a dins, desnonada.

Sortim a comprar unes bambes noves, les que té ara ja tenen 40 dies, suficients per devastar-les i fer que semblin heretades del germà menor d’una família de gitanos. Després comprem la crema de  maduixa que li havia promès ahir i baixem a la feina del papa a deixar la bosseta per poder anar a les barquetes de la ciutadella..

…Buah Alícia, les barquetes, serà genial, remarem, cantarem, ens esquitxarem, donarem de menjar als ànecs, ens farem una foto per ensenyar-li al papa, demà ho explicaràs a escola…

Agafem el tren amb la t12, baixem a arc de triomf, entrem al Pere Vila, SAUDADE, al pati del pavelló de nenes puc veure a mon pare entrenant l’equip de bàsquet abans de les Olimpiades del 92, a la meva germana amb un mallot violeta fent gimnàsia rítmica… Veig a ma mare pul.lulant per allà…records infinits que m’agafen de la ma.

Entrem al Palau de Justícia, fem un vol per dins, què eclèctic que pot ser el modernisme… i baixem fins la ciutadella, i anem a les barquetes i…

  • No hi ha aigua al llac!!!
  • No passa res mami, m’ho estic passant molt bé-

Llavors pugem al mamut, a la font, fem una volta, anem  pel born i quan arribem a un dels punts més fascinants de la ciutat, quan el carrer princesa es creua amb mil carrers més, a l’alçada de la plaça puntual:

  • Carrer de Tantarantana.
  • Carrer del Rec.
  • Carrer dels Assaonadors.
  • Carrer Comerç .

Mami, tinc caca-

Vaya, avui es dilluns, el mercat del Born està tancat, així que acabem al WC  a un restaurant megabubo i ens perdem per més carrers,  fins que arribem al de  les mosques, el més estret de Barcelona, en general tancat amb clau perquè la gent no entri. Evidentment, passem, quan una porta és oberta, s’ha d’aprofitar. És tan nyicris que  si estires els braços toques les parets. Diu la llegenda de la ciutat, que una vegada, un Seat 600 amb matrícula de Lleida va creuar el carrer..no em vull imaginar les ratllades que s’enduria.

I després hem pujat a dinar amb el papa.

Hi ha dies que repetiries.

Gràcies Alícia per convertir barris estigmatitzats en racons plens de màgia. Per fer-me riure amb les teves sortides tangencials, i sobretot per haver-me donat una visió de la vida tan especial. Avui, m’has donat una altra lliçó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s