Sorpresaaa

Després de convocar en temps rècord 40 persones, i que totes féssin l’esforç de venir, es posa a ploure a bots i barrals… fantàstic, ara quina excusa trobarà el Dani per dur-la al bar on som tots esperant.

Finalment apareix, jo encara estic guarnint amb guirnaldes però  no importa, no s’espera res, quina emoció!

L’Ignasi passa la nit de dona en dona i de braços en braços , l’Alícia s’adorm ràpidament.

Nit preciosa.

Tinc ganes de més cumples.

Felicitats Anna!

Anna, avui que fas trenta anys et vull dedicar unes línees. Ja sé que és impossible plasmar tot el que ets per mi en una entrada al blog, i que no ho puc definir amb paraules, però, ja saps, no et guardo rancor, encara que el meu “espejito espejito” digui que tu ets la més guapa del món.

anna p

Trio aquesta foto, és el primer dia que vas conèixer al meu millor amic, durant el primer any de vida de la meva primera filla us vaig confiar una de les persones més importants del meu món. VA ser el dia del Pony, la Jessica, la germana de la Kristen li havia enviat a l’Alícia un lot de vestits i havia pintat un pony imprès,molt bonic, però una mica infantilitzat. Quan l’Òscar va arribar a casa, que encara no us coneixieu de res, li vaig dir:

-mira, t’agrada el dibuix que ha fet l’Anna..jajaja quina cara vau fer tots dos.

anna peich

I trio més moments…

Recordo el primer cop que et vaig veure al Parc Güell, estaves trista, però em va sorprendre com de dolça podria arribar a ser una persona.. i  després de conèixer a la teva mare, ho vaig entendre tot. Què grans sou Anna!

M’has acompanyat en aquests anys complicats de maternitat, m’has ajudat més que ningú amb els peques, t’he pogut explicar secrets i confidències, hem rigut i plorat juntes i et tinc  com a amiga i com a germana..Ets la persona que em va acompanyar el dia de la meva festa sorpresa dels trenta, la que em va pal.liar els nervis, quasi em vas portar de la ma a la porta del lloc de la celebració. Per mi va ser un moment molt important, necessitava recolçament positiu i evidentment me’l vas donar.

Anna, moltes gràcies per formar part de la meva vida, per ser una persona tan especial, radiant i brillant.

T’estimo.

 

 

Al prat!

 

Diumenge al matí, després de la ressaca de dissabte tarda nit ens llevem tard… Al Robert se li acut la brillant idea d’anar a mirar avions amb els peques al Prat i de pas  visitem al Benjito.

Hem anat amb el titoben al mirador d’avions, hem gaudit de la Natura i el papa s’ha jugat la vida rescatant la pilota de la patrulla canina que la mama ha colat al canal que hi ha darrere de les canyes d’una puntada.

Bugaderia

Tras una semana sin lavadora, vamos con dos bolsas ikea y una maleta llena de ropita sucia a la lavandería, qué peliculero por favor. Como vamos a estar una hora fuera de casa no cojo ni teléfono, ni llaves ni monedero…niños, cochecito, marido , ropa y tres euros en el bolsillo.

Madre mía, qué divertido llenar la cuba entre los cuatro, si nos descuidamos IGnasi se queda dentro.. Como hay una mesita con revistas voy al chino contiguo a comprar hojas en blanco y dacs para amortizar la próxima horita dibujando la quaresma.

Es cuando robert recibe el mensaje de una amiga que ronda por gracia y sale a tomar algo con ella…pasa una hora y no ha vuelto, nosotros hemos dibujado y pintado la cuaresma..evidentemente con discusión..

– mami la quaresma no té tentacles de pop, cua de sirena, ni de mico.. Ai mamii ni no té antifaç de tortuga ninja ni mocador de pirata…

– eo, és la meva quaresma, si no t’agrada fes la teva.

Al acabarla hemos subido en una cesta que hemos convertido en barquita, hemos visitado el piso taquilla de ignasi… Y como papi seguía sin venir, cargo el cochecito con la maleta y…

~ mami l’ignasi s’ha fet caca…

Yuhuuu…Pues…deixem tot a la bugaderia, anem a comprar toallitas i tornem..canviem al porquichín…

Carrego les bosses ikea a sobre del cotxet i maleta, agafo en braços a linyi, i somhi.. Semblo desnonada..

De sobte sona música a gran de gràcia..què tard sen’s ha fet..

_mami jo vull anar a sant medir.. I no podem anar a casa  pq no sabem on és el papa..

– vale, però no et podré pujar a coll que tindrè a linyi..

I van passar les carrosses, tot i estar a primera fila, jo no podia apropar aupant l’alícia als camions perquè li possessin més caramelets, em vaig sentir limitada,no podia deixar al gominolo petit a terra perquè les iaies gracienques estan tarades i abans aplasten a un nen que deixen anar un caramel que després  es passarà un any al seu bolso..tot i això, vam aplegar tones de carmels, i ja de nit, arribant a casa, em feia mal el braç daguantar al peque, de tirar del cotxet, feia ulleres.. Esgotada mental i físicament… el robert sortia per anar -nos a buscar de nou. Mhavia trucat i enviat mil missatges i trucades.

– clara..

– no estic enfadada, estic trista

img_20170306_215749.jpg