Súper iaia del parc!

Pugem al putxet,suats,  cansats, evaporats, la fila que fem és deporable.

Llavors la veig, una senyora súper arreglada, impoluta, dolça, duu un maquillatge de nina de porcellana, sabatetes de taló finíssimes i a part cuida dels seus tres nets, el més petit l’edat de l’ignasi. Està gronxant a cinc nens en un gronxador de cistella d’ aquells que caben marrecs a grapats. Jo encara pateixo les seqüeles de la pujada però l’alícia vol pujar al cistell. És llavors quan la súperiaia em romriu i em diu hola amb un to  hiperagradable. Hi ha gent gran súpermolona! I el més graciós és que físicament és calcada a la mama de futurama.. Que bons són els “parecidos razonables”

Lligams

Hoy teníamos la revisión de Ignasi, la de los dos añitos, tras un abordaje y trato impecable por parte del personal del capse de pediatria , pienso, hace cinco años que les conozco, han visto nacer y crecer a mis dos personitas, y siempre se acuerdan de ellos y los tratan de una forma excepcional.

Me dirijo hacia la escuela a recojer a Alicia, hoy Aida, la mamá de Elsa, se ha hecho cargo de ella mientras yo estaba con el Dr Ferrer. Sin mirar el teléfono llego al Patronat, no están, pero si que están unos cuantos papis y mamis cuyas caras son para mí, ya, familia. Incluso me alegro de verles. Son personas que te ven cada mañana, con ojeras o sin, peinada, sin peinar, semi despierta, embotada,  hipomaníaca, personas con las que puedes pasar mil horas hablando de todo y de nada.

Aún recuerdo, la primera vez que nos reunieron en Junio para hacer la reunión de P3, Ignasi era un bebé lactante, apenas tenía un mes y lo llevé a la reunión, supongo que el apego que le tienen es porqué también le han visto crecer, le han enseñado a dar sus primeros pasos, juegan con él muchas tardes-  Es satisfactorio saber que no estás sola con la crianza, que tienes un entorno favorable y ecléctico, que cada uno le proporciona un poquito de su amor, de sus valores y educación.

Y esta tarde, me encontraba en casa, tras las duchas, con la cena haciéndose, mirando los dibujos de Alicia, leyendo los informes del cole y me he acordado que un papi había escrito un artículo en la Patrorevista. Creo que es la primera vez que leo unas páginas de la patrorevista con entusiasmo, y por suerte, la redacción era amena e impecable.

Súper valenta

Amb els anys, les històries es distorsionen, jo vull relatar com després de que una estrella de  mar et fes un petó, vas acabar amb tres punts a la barbeta.

Diu la història que hi havia una nena que estava a la platja, fent xip xap amb uns manguitos molons de sirenes a dins del mar.  i en una capbussada, una estrella de mar del color de la sang que vas rajar, et va fer un petó a la panxa deixant-te una marca de granets en forma de rash.

Si, i després del petó vas poder respirar sota l’aigua,  endinsant-te en un meravellós cel d’aigua, ple d’estrelles de colors, amb les quals ballaves i cantaves, però, ai les! que va arribar una bruixa amb una forca de tres punxes i volia la brillantor i la força de la teva mirada. Tu tranquil.lament, amb  el teu tarannà habitual de que quasi tot et rellisca, (com a la mama),la vas ignorar i ella va entrar en còlera, li mancava brillantor i tu a part de ser com ets, tenies el petó d’una estrella de mar,

 

tornant sense vestit.

 

Dimarts 13, poques hores després del meu cumple,a la nit sortim a sopar unes quantes patromums, i com no hem toca bufar una d’aquelles espelmes que es tornen a encendre un cop rere l’altre.  H o visc com un moment especial, és maco aquest any, de fet dilluns vaig dinar amb els nonninos i la meva tieta, em vaig sentir molt feliç de poder un any més fer anys amb ells. A la nit vam fer sopar a casa, i dimarts migdia vaig dinar amb el papa i el guillem.  A part avui he dinat ben acompanyada.

Com diu l’Adriana, són les petites coses del dia a dia, allò del que podem gaudir que si ho sabem valorar ens fan sentir plens.

Vam anar al Basc de Verdi, vaig veure dues copes de vi, però, porto moltes hores mal dormides i arrossego son, al sortir del restaurant ens vam dirigir a le Journal, vaig demanar una cocacola, però de sobte em va agafar una son terrible i m’haguès estirat a dormir allà mateix. Per sort la Elke, em va pujar a casa seva, l’últim que recordo és que em vaig treure el vestit, que l’Aida va avisar al Robert i que vaig caure fosa al sofà. Era la una de la matinada.. I a les set m’he llevat súper fresca,  amb un pijama moníssim i coberta per un llençol. Feia temps que no dormia tan tranquil.la, he reposat. Quan he anat a buscar el vestit ja no hi era, he passat de regirar i he tingut la sort que a la vista hi havia una camisa llarga de la Elke. No volia fer soroll al sortir, al tancar la porta del carrer, romania oberta, així que he hagut d’avisar a la Elke de dues coses: M’enduc la teva camisa i no puc tancar la porta. Sort que és súper cachonda i s’ho ha pres bé.

Estic contenta de forjar relacions amb persones divergents però amb les que tinc una gran afinitat. Són millor que els eutimitzants