Súper iaia del parc!

Pugem al putxet,suats,  cansats, evaporats, la fila que fem és deporable.

Llavors la veig, una senyora súper arreglada, impoluta, dolça, duu un maquillatge de nina de porcellana, sabatetes de taló finíssimes i a part cuida dels seus tres nets, el més petit l’edat de l’ignasi. Està gronxant a cinc nens en un gronxador de cistella d’ aquells que caben marrecs a grapats. Jo encara pateixo les seqüeles de la pujada però l’alícia vol pujar al cistell. És llavors quan la súperiaia em romriu i em diu hola amb un to  hiperagradable. Hi ha gent gran súpermolona! I el més graciós és que físicament és calcada a la mama de futurama.. Que bons són els “parecidos razonables”