Aventura en pelotas

Dimarts vam anar a buscar l’Alícia i la Candela a les 16h a l’autocar que les deixava a la carretera. No em venia de gust anar a la piscina així que vam anar al riu del Molí.

Passa que anàvem totes amb calcetes i tenint en compte que és un lloc on mai ve ningú, no és rellevant. Però clar, sempre arriba aquell moment en que arriba algú, un noi d’uns 27 anys, ple de tatuatges, ensenyant a nedar al seu cadellet. L’Alícia odia a mort, tocar les roques amb els peus, especialment quan tenen algues, i aquest riu en va ple.  Així que em vaig trobar en mig del riu amb els dos rufianets enganxats a la mama. El problema i gran drama va ser en intentar sortir. l’alícia plorava histèrica, desconsolada, no volia tocar les roques i tampoc podia deixar anar l’Ignasi perquè era molt perillós deixar-lo trenta segons sol a la roca, així que aprofitant el desconegut amistós, li vaig  preguntar si li feia res agafar l’Ignasi, amb to de que si em contestava que no el seu Kharma se li giraria.

Sant Joan Setmana 1

Primera setmana al poble, increïble experiència de vida. Passo els matins amb l’ignasi, l’Alícia està amb la Candela al casalet d’estiu. Les tardes les passem cantant, ballant, jugant, nedant i rient. Convivim a partir d’equilibris. Algunes tardes em quedo la Candela a casa, és molt amiga de l’Alícia i realment passem estones increïbles.

Dijous em va picar la mare de la Candela, l’Anna, és una veïna súper propera, hem tingut sort de coincidir amb ella i el seu marit., fan l’estada més amena. Em va donar les claus del seu Suzuki i em va dir que anès jo a buscar els nens, que ella i el Manel treballaven.

– A veure nens, sabeu lo malament que canto? Doncs condueixo pitjor.

Va ser l’aventura de tu vida.

Quan vam arribar a casa espaghettis amb ” almóndigas” per a tots. I per berenar pa amb pernilet! ueeee!