Callejón sin salida

 

 

Dimarts a la tarda vam decidir anar al parc de dalt. Està just a tocar del carrer de “que no passa”, quan li estava fent una foto. Llavors, la sra Cèlia em va dir que el seu carrer durant l’època de Franco es deia “callejón sin salida” i que era  com la gent del poble coneixia el nom del carrer, així que quan va acabar el franquisme, van fer reunió de veïns i van decidir mantenir el nom.

A tot això l’Alícia ja estava jugant amb la néta de la Cèlia i vaig deixar anar al petit Atila, que, es va ficar dins de casa de la  Sra i en dos minuts va treure una capsa de Lego.

Vam passar dues hores xerrant, aprenent històries del poble i lligams familiars, entrellaçant cares, famílies, cases i carrers. No vam arribar a anar al parc, no, realment, que no passa.

És fascinant conèixer històries de les persones.