De Guillem Tell a Sant Sebastià!

–  Alícia, anem a fer una petita volts amb la bici, et prometo que serà tot baixada i que quan arribem a l’alçada de la Casa Batlló podràs timbrar tot el que vulguis perquè hi haurà molts guiris badant en mig del carril bici.

– Valeeee! On és el casc?

Anem al trastero de l’edifici on roman la bici de l’alícia, amb el seu timbre nou, lila brillant, amb un “Ding” perfecte. Ahir vam anar a comprar-lo amb la tieta Anna. Si, el trastero on un cop, una veïna em va esbroncar per deixar la bicicleta allà sota, prohibint-me tornar-ho a fer i que d’ençà d’aquell cop,  rep l’acurat nom de “la Bruixa”. Mentres estic ajustant el timbre, es sent l’ascensor.. l’Alícia es posa sèria i em diu:

-Mami, i si és LA BRUIXA?

– I si és la bruixa, Alícia…què li diràs?

-Ummmm.. Ja sé! Ui sii..estàs molt guapa avui!

Esclato a riure.

Pugem a la bicicleta i anem baixant ambues,  la gent et mira, i intento veure’t amb ulls externs, i veig a una neneta aparentment dolça, esquivant persones, tranquil.la, segura, feliç de poder compartir aquest moment juntes. Et fascina passar per sota l’Arc del Triomf, per la portalada de Passeig Picasso, et fa riure el nom de la plaça de les olles, t’encanten els “bots” del carril bici.  Ja has après a fer el brètol i no caure. Somric. És increïble la forma en que creixes.

Arribem a la platja, hi ha un  i espai buit al bicing  i del W, no m’ho crec ni jo.. després de mullar-se  i els peus, fer el cercle protector de meduses, la vertical, el pi i en el teu cas la diagonal..Tinc la idea de pillar l’V15 per pujar, sabent que en tota la meva vida no he vist ni una bicicleta al bus. L’autobusero obre la porta, amb to extremadament sec i mesuradament querulant, em diu que no podem pujar la bici. Llavors aquí funciona la operació ” Gat d’Shreck”. mirar als ulls amb cara de pena. Crec a l’Alícia ja li surt millor que a mi. La cosa és que ens ha dit que si no ho sabíem ara ja sí, però que podíem passar.

– Mami, veo veooo..

–  Què veus?

-Una coseta de color groc!

-Un llimac!

-Que nooo mama, ni tampoc és un vaixell, ni una moto aquàtica disparadora d’eriçons..

– Jopeta Alícia, què dificil m’ho poses..

I poc després hem baixat a plaça Molina, no sense saludar a l’amable sr conductor.

 

 

 

 

 

Una resposta a “De Guillem Tell a Sant Sebastià!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s