Mes: Desembre de 2017

Em sembla meravellós compartir aquests moments.

De tant en tant, quan s’alineen els planetes amb l’estrella polar i la galàxia d’andròmeda i sobretot gràcies a les propostes de la Laura, quedem.

Em fascina veure com l’Alícia ja és capaç de donar-li tant bé el berenar a un bebé de set mesos, i com l’Arnau, que és el bebé, ho tolera. I com l’Ignasi permet sense ” celos” que jo agafi a un altre nen, més petit que ell. Bé, l’ignasi només es chincha amb la seva germana…

Perquè sempre us veuré com dos personetes petites, quan en veritat ja sou molt grans.

Avui ens hem llevat, hem agafat els ferrocarrils per anar  a veure a una nena molt especial, l’Elena, la filla de la Gemma.

L’Alícia i ella han jugat molt, l’Ignasi estava enfadat perquè hem sortit del tren.. i s’ha passat de morros les dues hores  i mitja que hem estat a Terrassa

Val a dir, que al tren s’han portat molt bé, tot i que no m’esperava menys tenint en compte el TOC de l’Inyi. Em tranquil.litza parlar-ho amb amigues amb fills més grans i que m’expliquin que als seus fills també els va agafar obssessió amb els trenets.