Em sembla meravellós compartir aquests moments.
De tant en tant, quan s’alineen els planetes amb l’estrella polar i la galàxia d’andròmeda i sobretot gràcies a les propostes de la Laura, quedem.
Em fascina veure com l’Alícia ja és capaç de donar-li tant bé el berenar a un bebé de set mesos, i com l’Arnau, que és el bebé, ho tolera. I com l’Ignasi permet sense ” celos” que jo agafi a un altre nen, més petit que ell. Bé, l’ignasi només es chincha amb la seva germana…