Musarañismo

  • Mami, moltes gràcies per venir-me a veure demà a la piscina sense dormir! ets la millor!

Amb aquesta frase tan persuasiva perpetuava la  guerra freda amb el meu ja acceptat com arxienemic: el llit.

I arribo a casa després d’una nit distreta a l’hospital, preparem lal motxilla de piscina..

-Alícia, SOBRETOT PENSA EN AGAFAR LA MOTXILLA abans d’anar cap a la piscina. Que tu i jo tenim el cap a 20 llocs diferents i se’t pot passar.

-Sí mami, l’agafaré tota l’estona a classe i així segur que no me n’oblido. (Apunto que un dia no va poder nedar perquè es va deixar la motxilla a classe),  i com a bona mare pesada,  li recordo cada dilluns que hi pensi abans de sortir del cole, per molt que al seu món de les musaranyes l’absorveixin els unicornis de tres ales i purpurina, els arbres amb fuets i les fonts amb cocacola sense cafeïna). Esmorzen, es canvien, es renten les dents, muntem motxilles, ens pentinem, posem sabates, agafem l’ascensor…un cop a l’ascensor..

  • Alícia amor, on ve la mama avui?
  • A veure’m nedar a la piscina.
  • i on és la motxilla?
  • ui!

I quan parem de riure, i pugem a buscar la motxilla,  baixem cap al cole amb la bici fucsia de l’Ignasi, i la mal deixa tirada a terra del pàrquing de bicis que hi ha entre l’església i l’escola, de fet la deixa com si hagués derrapat a vuitanta per hora a una corba i haguès sortit volant. Penso: els deixo al cole i la lligo,  és a dir, en cinc minuts tornaré i no hi ha risc de que ens la la robin, tot i que la bici de l’Ignasi és molt codiciada.

Entrem al cole, petons per tots, us estimo molt, porteu-vos bé i feu cas de les profes, de les monitores i del vostre instint.

I llavors, quan tinc un peu fora el Hall de l’escola,  uns pares em proposen a anar a esmorzar, fins un quart d’onze no comença piscina, tenim temps de sobres.

Entrem a un bar, xerrem, i comença la tanda dels pipis, jo estic en aquell estat d’hipomania més agreujat de lo habitual, van tres mares abans que jo.

La Sílvia, amb la seva dolça veu, amb un castellà fonèticament tan perfecte que al seu costat Cervantes és un aprenent de la llengua, és  la primera en anar, al sortir diu:

  • Qué gracioso, en la puerta de dentro del WC pone: Hoy estás más guapa que una sardina! (A dia d’avui encara no li pillo del gràcia.)

Va l’Àngels, va l’Aida i em toca a mi. Mentres estic al WC pensat en Lisboa i les sardines, penso, què deu posar a la porta del costat, al WC d’homes on només ens separa un tabic de mig pam?

Així que surto, obro la porta de l’altre costat del tabic i veig l’altre missatge.

  • Ualaa! os habéis fijado que  la puerta del baño  de hombres  se abre hacia dentro y la de mujeres  hacia fuera?
  • Clara, para qué abres la puerta del baño de hombres..
  • Pues para ver el mensaje! Aida em deixes pintallavis vermell o cirera porfi?

Con lo que salimos las cuatro a la piscina con los labios más bonitos que un pulpo..

I quan sortim de la meravellosa demostració de les nostres petites sirenes, ens quedem una  estona més petant  la xerrada puju a casa i em poso a dormir,unes quatre hores reglamentàries i… sona l’alarma, em vesteixo en menys del que trigues en llegir aquesta frase, m’enduc les galetes per engollir algo de camí al cole, un fuet, pa i unes maduixes i m’enrecordo de la bici, que hem deixat fa set hores tirada com si l’haguèssim deixat a la cuneta d’una carretera secundària.

Quan arribo al cole, no només hi és, si no que algú l’ha deixat perfectament col.locada i simulant que  està lligada.

 

– Mami, què hi ha per berenar?
– Maduixes i/o entrepà de fuet

-Tenen sucre o nata? Perquè saps que si no no m’agraden.

– Ummm, no, però de camí al parc farem la OPERACIÓ SUCRE.

I quan passem per davant del buenas migas, l’Alícia diu:

-Mami, perquè no entres a demanar sucre?

  • Entra tú, és molt fàcil. Has de dir (entonació del súper famos troy mcclure dels simpsons) amb un somriure i obrint el tupper de maduixes tallades: Hola! Sóc l’Alícia Peich, entre d’altres coses em coneixereu per menjar-me la vostra exquisita mermelada de llimona a cullerares mentres la mama fa la cua del cafè. Podeu posar una mica de sucre a les maduixes?
  • Calla mama! No vull!  Perquè no entres tu i demanes un sobre de sucre aquí o a qualsevol cafeteria?
  • Perquè llavors la OPERACIÓ SUCRE perd la gràcia.

I caminem direcció diagonal/pau claris, cap al parc que anem algunes tardes, són parcs d’interior d’illes de l’Eixample, tots amb noms femenins. En aquest cas, Laura Albéniz,  i en tant que no hem aconseguit cap sobre de sucre, entem al Fornet, no vull cafè, però volem sucre. De sobte l’Alícia em diu:

  • Mami en aquella safata hi ha dos paquets de sucre. He superat la operació sucreee!

Així que els agafem, entrem al parque i es posen a berenar. L’ignasi l’entrepà perque no vol maduixes.

– Però jo volia xocolata mama!

– Ja vida, però Ignasi, la xocolata no pot ser cada dia.

Passa una bona estona, juguem, i de sobte l’Ignasi es paral.litza, ha vist dos nens de la seva edat menjant galetes de xocolata. de XO-CO-LA-TA!

I trenca a plorar suplicant-me galetes de xocolata, el limito dient-li que la mama li ha portat pa amb fuet, maduixes i sucre. Però segueix plorant, desconsoladament, demanant amb els ulls i els plors que cedeixi a la seva petició.

  • Farem una cosa, si vols una  galeta de xocolata, hauràs d’anar a la mama d’aquests nens i li hauràs de demanar tu solet, i sobretot li demanaràs siusplau i li donaras les gràcies
  • No, tu mama!
  • No amor, jo tinc fuet i maduixes, si realment vols les galetes, li demanes a la mama Artiach.

Així que el pobre, amb lo extremadament vergonyós que és, es dirigeix a la mama, i passat un minut per recórrer dos metres, es queda mirant a aquella mama i aconsegueix la seva galeta. No pot estar més content!

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s