fdds

Tres lavadoras por poner, una por recoger, ropa por doblar, el lavavajillas sin colocar, las camas sin hacer, caos, destrucción, desorden, juguetes a modo barricada por todas partes.. Me da casi igual, esta va a ser mi mañana libre, zen, mente en blanco.

Llevamos a los niños al cole, vuelve a ser lunes, cuando ya estamos en una tercera parte del camino:

  • Alícia! la bossa de piscina!

Voy corriendo literalmente a casa, cojo la bolsa. Sigo corriendo y los alcanzo ( algo disneica, bueno en verdad bastante pero lo disimulo muy bien)

A las nueve y media tenemos la entrevista con la tutora de Alicia, a las diez y media ya estamos en la calle. Es cuando Robert me dice:

  • Clara, què faràs avui?
  • Agafaré el bicing, aniré a la platja, llegiré, deixaré la ment en blanc. Em ficaré a l’aigua per vacil.lar als guiris de les xancletes encara que passi fred..

Agafo el bicing, vaig baixant mentres, un cop més vaig cantant, pensant en les meves coses, admirant el paisatge, em creuo amb els pares de la Karin, almenys fa deu anys que no els veia, estan iguals,  segueixo baixant, arribo al bicing del W, no hi ha lloc, torno enrere, al bicing de la plaça del mar, no hi ha lloc, al bicing del CN Barceloneta, no hi ha lloc.. i així fins que passats set bicings, trobo un forat davant de l’hospital del mar, aparco i em faig jo sola l’acudit ” Estàs entre dos mares”,i ara el comparteixo perquè a mi em va fer molta gràcia i no el vaig poder explicar. Deixo les coses, em capbusso, i torno a la tovallola, m’aixugo, obro el llibre “corazón helado” crec que en aquell moment, el cor és l’unic que no se m’ha congelat. Ja porto vuit minuts de pau espiritual. La platja està buida, tinc la imatge de dues dones quasi octogenàries, despullades, sortint de l’aigua, i jo pensant què meravellòs, arribar a aquella edat, ficar-te a l’aigua amb una amiga, sense cap complexe i tan forta com un roure. El meu cap, està a punt de desconnectar de tot i tothom..

  • Hola, me puedo sentar aquí contigo, así me baño y me vigilas las cosas- em pregunta un sr d’uns cinquanta anys, molt rosset, amb els ulls molt blaus i amb la pell torradeta, porta el pentinat de vicky el vikingo.
  • Claro, ningún problema!
  • Te importa que me desnude?

i aquí va acabar el meu utòpic matí , de pau i tranquil.litat mental. La propera hora la passo, escoltant un deliri estructurat, amb idees persecutòries, víctima d’una conspiració per part de l’Opus-  L’analitzo, porta roba bastant cara,  el discurs podria semblar coherent, les faccions de la cara denoten haver consumit alcohol i possiblement altres tòxics, anomena personatges molt importants,  i el que m’acaba de captar, quan se’m posa a parlar de la plaça d’Antonio Lopez, aquí ja li dono tota la raó.  Ens miro desde fora, ell, despullat bocaterrossa parlant-me com si fos la meva millor amiga, i jo escoltant-lo atentament i donant-li respostes a incerteses que presenta, la vida és meravellosa quan les persones ens sociabilitzem. Ja no crec en el surrealisme, perquè el que no em passi a mi..

Quan porto una hora, inmersa en la conversa, sona el meu telefon, haig de marxar perquè he quedat a la una per dinar. Aquest sr, m’explica que té una tesis doctoral sobre Història i Cinema, que ha fundat una associació cultural amb una revista, que ha estat president del cercle Wagner.. Vaja, d’aquelles persones hiperintel.ligents que el cervell els acaba fent una volta de més.

M’apunta la seva adreça web, el busco a Internet.. tot un personatge públic. No agafo el bicing, vaig cap al metro i toma! em trobo la Karin! que també feia temps que no veia..

 

 

 

can’t stop

Dissabte matí, arribo a casa, he passat la nit a cirurgia. Avui francament, no sé on dormiré. Obro la porta, l’Alícia està la sofà, la Uxia al meu llit, el papap i l’ignasi al llit de l’alícia, així que em queda el llit de liliput de l’ignasi, que evidentement, quan em veu, cinc minuts després d’enllitar-me, es canvia de llit, i ve corrents a que l’abraci.

Per la tarda anem a fer un volt, TOMA la Rúa de gràcia, TOMA! L’òscar i família! després tinc sopar amb les amiguetes del cole, però no m’interessa anar molt tard a dormir que diumenge celebrem el cumple del Daniel a Begues! I després cap a Sant Pau.

 

 

 

 

tarjeta rosa

Dilluns a la tarda, tornant d’anglès:

  • Alícia m’acompanyes al súper porfiiii?
  • Clar mami.

I un cop al súper, la Gema, li diu:

  • Te quedas conmigo  a  cobrar?

I a l’alícia li falta temps per contestar:

  • Valeeeeeeeee

Així que faig la compra mentres les dues cobren a les clientes i quan acabo em toca a mi!

Sortint em diu:

  • Mami, alguna tarda em puc quedar a ajudar al súper mentres tu fas coses i em vens a buscar a la nit abans d’anar a treballar?

 

I avui dijous, he anat a per espinacs.

  • Oye Gema, mi hija quiere venir a currar contigo.  Eres menos borde de lo que aparentas.
  • No es que yo sea menos borde, es que tu hija es como yo.
  • jajajajajja, pues estoy por venirme a currar yo con vosotras,
  • Clara, vienes a currar con nosotras dos que ya estamos mal de la cabeza y nos acaban dando la “paga” a las tres.

jajajaja, m’encanta anar al súper.