Eo, anem a fer un gelatto a Capellades?
Bieeeeeeeeen! Agafem el cotxe a mitja tarda, ens posem a cantar l’Alícia i jo, l’ignasi només olorar el cotxe s’adorm. Un cop a Capellades aparco de forma impecable davant de la muntanya incendiada feia 24h. Vàries persones estaven a la barana de l’Abric Romaní, nosaltres fascinats veient els hidroavions però, teníem la promesa del gelat i això imperava més que l’espectacle.
Pel camí vam veure un cubicle transparent amb un telèfon dins, els vaig explicar que no fa tant, no duiem telèfons mòbils, i que si tenies unes monedes podies trucar a casa o a la feina des d’allà. I anticipant la següent pregunta, sí nens, a Barcelona queda una única cabina, al carrer dels Lledoners, a la falda del Tibidabo.
I entre d’altes coses, vam anar als antics rentadors, on hi ha la biblioteca pública. La bibliotecària ens va deixar anar a la planta de sota, on hi ha uns coixins per seure i llegir tranquils, però clar, teniu 4 i 7 anys, així que l’Ignasi em va demanar si podia muntar un circuit.. Jo, si no feu soroll ni crideu ..endavant.. però clar, seguiu tenint 4 i 7 anys així que jugueu rient i cantant, amb el que després de 15 minuts..
- Jo crec que millor que recollim i anem al parc de la Bassa, que si veuen la que heu liat ens faran fora..
i tot just recollíem,i ho deixàvem tot impecable, baixava la bibliotecària..
- Uf mama..
- No sé de què em parleu..