Punta des Gulló

Un matí qualsevol, deixem l’apartament, anem a busar el cotxe aparcat a qualsevol lloc, perquè aquest any a mallorca no hi ha turistes, ens lliguem tots, encenem la radio, no hi ha cap emissora a aquesta illa que pugui competir amb les emissions de Kiss FMAnem a direcció platja de s’Agulla, ve a ser una cala amb aigües que abarquen infinites tonalitats de blau, la sorra és blanca i on acaba l’aigua i comença la sorra, rosa.

Deixem les tovalloles, ens capbussem i l’equip “surto de l’aigua perquè tinc fred” anem a jugar a pilota, l’Ignasi decideix passar-li la pilota a un noi alemany amb les seves característiques físiques acotades al IIIReich i tots tres correm i xutem però passada una estona, la seva nòvia li demana que li fagi una merescuda sessió de fotos per l’Insta.

Fem castells, ens capbussem, fem sopa d’algues, busquem cucs… i li pregunto a l’Alícia si m’acompanya a les roques a veure una caseta…ella agafa la bombolleta de l’Ignasi i les ulleres de nedar.

Passem la casa, li pregunto si vol fer una excursió, i comencem a caminar entre les roques,

  • mama per on haig d’anar? per on vas tu?
  • No Alícia, has de triar tu el camí que creguis més segur, i jo estic al teu costat per si em necessites.

I avancem, tant que arribem a la punta de l’agulló. Tenim davant un espectacle impressionant, tinc aquella sensació de que som les úniques persones al món que hem estat allà i de que ara toca triar si tornar pel mateix camí o fer l’altre costat de l’Agulló,així que fem l’altre costat, però ens fan mal els peus, anem descalces i el sòl és molt punxagut, així que agafem la bombolleta i ens tirem a l’aigua i comencem a nedar, el fons marí ens regala peixos de colors, algues i plantes marines.

  • Mami i ara com tornarem amb el papa i l’Ignasi, els demanem que ens portin amb un vaixell? (hi ha vàries embarcacions d’esbarjo a 500m, i no em sembla mal plan b)
  • Si no aconseguim arribar a l’altre cala soles, ho farem. Alícia perquè has agafat la bombolleta i les ulleres?
  • Perquè quan vaig amb tu mai sé que ens pot passar, perquè sempre ens passen coses i aventures i per això t’he dit vale anem a veure la caseta.
  • I això és bo o dolent?
  • Això és molt divertit i només em passa amb tu.

Quan un fill et diu això, creus que poques coses poden omplir-te més.

I després de nedar i bussejar durant més de mitja hora, arribem a la cala Moltó (l’altra punta de l’agulló) els quatre guiris penjats se’ns queden mirant i ens somriuren amb cara de (d’on han sortit ara aquestes?). La cala és petita, però impressionant, l’aigua encara més blava i quasi buida. Agafem un caminet envoltat de pins quan passats tres minuts arribem a la cala s’agulla, ens agafa un atac de riure veient tot el camí que hem traçat i en veritat lo a prop que estàvem, anem corrents a la tovallola a explicar la nostra aventura al robert i a l’ignasi i els portem pel camí curt al nostre petit paradís, ens banyem i acabem prenent el sol al sostre del pàrquing d’una barca!

La fletxa de la foto és fins on vam arribar l’Alícia i jo per l’altre banda i des d’on vam anar nedant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s