La màgia de la inocència.

El Robert estava buscant el seu títol de la uni per col.legiar-se, va buscar per tots els racons de la casa, i quan va buscar al prestatge de sobre de l’armari va baixar al tió i el va deixar a l’alçada de la vista de l’Alícia.Poc sospitava que aquella nit, quan li vaig demanar que es posès el pijama decidís agafar la samarreta del Barça del calaix del papa. Va ser quan..

  • mamiii! A què no saps què!!!!
  • Sí (les mares ho sabem tot quan tenen aquesta edat, i amb aquell to de veu no podia ser una altra cosa), has vist al tió amagat a l’armari del papa!
  • Com ho saps?
  • És que jo també l’he vist!
  • Però que hi fa tan aviat?
  • Amor, no veus que és possible que ens confinin i té por de no poder passar els Nadals amb nosaltres. Ja veuràs que quan vingui el papa a casa es torna a amagar!
  • Ah clar mama!

Òbviament, quan el papa va trucar a l’interfon, vaig anar a canviar de lloc al tió i li va explicar la troballa al papa..

Com va dos estius, que saltant al llit , amb l’armari obert, l’Alícia el va veure, i no entenia que hi feia. Com encara no dominava la lectura, vaig aprofitar una carta que per sort, també tenia el Robert a al prestatge de dalt i vaig llegir:

  • Estimats Alícia i Ignasi, he vingut a mig estiu perquè teniu l’habitació de les joguines molt desendreçada i no puc saber quins regals necessiteu, així que si no l’endreceu us quedareu sense. Em quedo dos dies amb vosaltres mentre poseu ordre.

Aquella habitació mai ha tornat a estar tan endreçada.

I lo pitjor, és que possiblement, tornarà a passar..