Dr Bassas

Fa dies que l’Alícia es queixa de prurit interdigital als peus..

Amor té pinta de fongs..

I avui a la tarda hem anat al dermatòleg, com han trigat una miqueta hem mirat un llibre súperwai de “azulejos” con historia.. com han seguit trigant una mica més hem obert un altre súpercolorit d’ocells de Colòmbia i ja que hi havia una matrusca i ens ha donat temps, he intentat desmuntar-la, però com grinyolava moltíssim,(com quan escrius amb guix a la pissarra i ressona tan fort i fastidiós que el vols arrencar l’oida) al tercer intent l’Alícia m’ha demanat que parés (per vergonya aliena).

Quan hem jugant a paraules amb dos noms com cara- col, col i flor, azul -lejos… ens han fet passar, enguany el Dr se m’ha quedat mirant, m’ha preguntat:

  • Ets la seva mare?
  • Si (no he fet cap comentari àcid)
  • Pensava que eres la seva germana gran. (és lo wai de dur la mascareta, no s’em veuen les línees d’expressió).
  • No és que jo sigui jove, és que l’Alícia ja és molt gran,

Però vale, cada any em fa més il.lusió que m’ho preguntin, que ara ja sóc una sra infermera, amb plaça a un hospital de tercer nivell, que ja he avaluat a infermeres en pràctiques, format equips de còvid i conegut el significat de la paraula cansament.

La foto és d’avui, els dimecres, a la sortida del cole, apareixen els peques amb una peça de fruita, jo tornava de dinar amb el Víctor, i he baixat a lesseps, he canviat de camí i m’he trobat la classe de l’Alícia tornant de piscina, m’ha fet molta il.lu veure-la de lluny i observar com interactuava amb els seus companys de classe. Òbviament l’he anat a saludar i he deixat que entrès al cole per recollir-la en tres minuts.

Després hem anat a buscar a l’Ignasi, mentres l’esperàvem ( inteval de temps de 43 s) ha vingut una nena super mona de sisè a explicar-me com li havia anat la prova d’anglès de competències bàsiques, una mare m’ha dut un mantell de paper que tenia per casa per la festa de cumple de l’Ignasi i ha aparegut una altra mare per preguntar-me com estava el Robert (ahir el van operar d’apendicitis). He pensat que semblava Sant Pau, quan se’m posen a parlar tots els pacients a l’hora, o a casa quan es barallen per explicar-me algo o fer-me preguntes. Però, m’ha semblat meravellós la interacció que he assolit amb persones tan dispars.

A tot això, m’ha semblat molt graciós que com a berenar tinguessin tomàquets cherry!