Ho heu fet possible

Un dia vaig rebre la notícia que l’Anna i la Raquel es casaven, òbviament estava entusiasmada! FESTA MAJOR!!!!

Amb el temps tenim tendència a veure menys a aquelles persones amb les que hem escrit pàgines de la nostra vida., ahir, a la boda, ho estava pensant quan em va venir al cap el primer cop que les vaig veure:

Anna Planas Roca: Curs 6è, Octubre 1995. Número 11 a la samarreta de bàsquet. Base. Cabell ros, ulls inquiets i intel.ligents, constitució fineta.., sentit de l’humor impecable, sap fer que els que som al seu voltant ens sentim còmodes, carismàtica i sempre amb aquell no sé què en el seu tarannà que la fan tan femenina com masculina cosa que sempre he cregut que li suma atractiu.

Gràcies a ella i a la seva entonació de nana Pembertoooon (s’ha de cantar amb el to de nana cocacolaaaa) porto des del crèdit de síntesi de segon d’ESO recordant qui va ser l’inventor de la Coca-cola, i poca broma, mai m’ha sortit al trivial però m’ha servit en alguna situació vital.

Raquel: 2012 mes ràndom abans de Maig. Estàvem fent un berenar a un local anomenat Demasié. Va ser la primera vegada que la vaig veure vaig pensar : m’encanta, i quina pell més maca!.

Amb tots els meus respectes i sent diplomàtica, l’Anna sempre li havia fet ombra a totes les seves antigues parelles i ara existia algú a la seva alçada, algú tan brillant com ella.

De fet, amb el temps, sempre que parlo de la Raquel dic que si fós lesbiana voldria una parella igual.

I uns quants anys després, ens trobem a prop de Berga celebrant que volen seguir juntes el mateix camí, demostrant respecte, simpatia, complicitat , desbordant frikisme, il.lusió, compartint humor, transmetent una energia que convida a creure en que és possible conviure amb algú més de molts anys sense voler colar-li cianur al plat . Jo només puc sentir admiració simpatia i sobretot el privilegi d’haver pogut assistir a un casament amb la faldilla de la iaia de la Queri, amb millor companyia impossible, perquè miro al meu voltant i em fascina veure al Pol ,un nen increïble que no tenia el plaer de conéixer amb al Kai, a la Lani, a l’Alícia, a l’Ignasi en plena simbiosi, formant part de la nostra evolució vital. Miro la Natàlia i l’Alberto i penso que són una parella preciosa (a part la Barris és pibonazo). M’agrada veure com gestiona la maternitat la Isa, per a i és tot un exemple a seguir o la manera en que la Maria está criant al seu fill, prenc nota activament,

L’amor entre la Queri i l’Alícia em deixa sovint sense paraules, em sento tant afortunada de que tinguin aquesta relació que per a mi és un regal.

PD: l’Alícia i jo ens volem quedar la Lani a casa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s