Pedres pel pessebre

Una tarda qualsevol, baixant a buscar pedretes d’aquelles que en els seus origens van ser vidres d’ampolla o rajoles de cuina, erosionades pels moviments inspiradors i expiradors de les onades i la suau espiració de l’aire. mentre juguem a provocar que l’aigua del mar ens pugui tocar.

Alícia:

Però mama, perquè no li posem molsa?

perquè una morsa pesa uns 1000kg i no ens deixarien entrar al metro

He dit molsa no morsa.

Tu què creus que és més bonic posar, un caminet de vidre reciclat amb la brillantor del tresor dels dels goonies o robar-li la casa a una família de bitxets invertebrats?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s