Dijous a la tarda, a plena onada de calor, ho sento però em nego a quedar-me una hora a la plaça jugant a futbol i després dur a l’Alícia a fer reforç. Vaig a buscar als enanos al cole i anem cap al metro, avui farem tarda de platja.

  • Quantes parades són mami?
  • Sis amor, baixarem a Drassanes, on hi ha el Museu Marítim. Sabeu que en castellà es diuen atarazanas? És on es feien antigament els vaixells, ho van construir aprofitant la muralla antiga i després és on feien els canons militars.

I quan arribem ens dirigim al passeig colon, i de sobte veiem que a Capitania es pot entrar i fan l’Ou com balla. Entrem, quan els tres estem absorts mirant el ball de l’ou, un militar molt orgullós de la nostra cara d’impressionats agafa l’ou, ens l’ensenya i ens diu que l’ha buidat i barnissat amb cera perquè no li entri aigua, ens ensenya el foradet que li ha fet i ens deixa tocar la fina capa que el protegeix, com sempre esdeveniments senzills que mai deixen de fascinar-me.

Un cop a la platja, ens dediquem a saltar onades, fer construccions impossibles per la fisionomia de la sorra, i juguem amb la pilota inflable que ens ha regalat un noi al súper perquè li hem caigut en gràcia mentre escoltem el fil musical reguetonero que ens faciliten uns guiris els quals sospito que presenten hipoacúsia. Tornem a casa amb el bolso ple de minerals, Que poquet necessitem a vegades,(el quit bàsic que he dut és un pareo, els banyadors i el berenar, de fet ni hem deixat les motxilles a casa ) que bé us porteu i què fàcil sabeu fer les situacions.

I avui de nou fem tarda de platja a un poble qualsevol, espais Oberts, 1/8 part de les persones que et pots trobar a la ciutat pel carrer, no es veuen turistes, calma, aire, soroll tolerable. No hi ha venedors ambulants, ni bars a casa cinc passes, de fet no hi ha ni botigues.

Quan estem de tornada a l’Alçada del Sunion :

Alícia: – Perquè vivim a Barcelona? Hi ha soroll, és molt car, hi ha molta gent, estem atapaïts, no hi ha espais verds.

Una infinitat de respostes invaeixen el meu cap, però cap que no et pugui replicar

mama: Saps que quan jo era petita em podia trobar al Dalí o en Tàpies pel carrer ?