Aquest finde en feies 85.

Existeix un poble a Catalunya que fa frontera amb França, un indret amb una estació ferroviària amb una marquesina espectacular, amb edificis que en un altre moment van brillar i van acollir un gran bullici de gent, un lloc tòxic, abandonat, ple d’ànimes enmalaltides on acabes sentint-te incòmode o encara pitjor, menjant pa bimbo amb formatge curat. Per sort la tarda de dissabte la vam fer a Llançà, en plena festa major i per tercer cop en un any les teves xancletes van claudicar.

Finde de tanatoturisme..Hem visitat el memorial d’en Benjamin Walter, hem tornat a visitar la tomba de Machado, hem conegut la Leonor Izquierdo (el hada más joven), la novia de Portbou.. Aquesta darrera me l’ha introduit el Víctor de la manera que m’agrada, a mode t’explico una història i a que no saps com s’ha resolt… Almenys aquest cop no hem dormit a un cementiri.

Una nena francesa i el seu germanet ens han incitat a llençar-nos al mar des d’un penya-segat, estelles de mar de més d’un pam a la cala carbonera, escarpins al cotxe mil vegades..

I aprofitant que érem a l’església de Notre Dame des Anges, li he posat una espelmeta a la Nonnina, que el 17 era el seu cumple.

No m’agrada la kombutxa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s