Canvi de plans

Hola, avui la mama, a la sortida del cole (16.20h) m’ha portat mandarines per berenar, jo volia un croissant de xocolata, o galetes, o pa amb xocolata, o qualsevol porqueria, però no.. mandarines, si no us sembla greu, tampoc m’ha dut la beyblade.

Jo que em volia quedar fins que es posés el sol a la plaça de l’escola, jugant, però ha tingut l’estúpida idea de baixar per Psg de Gràcia caminant amb mi i l’Alícia. Jo només podia pensar en la beyblade, així que a les 16.22h he començat a plorar. Li he donat la ma a la mama, i no he berenat, m’ha intentat distreure jugant a buscar les roses vermelles del terra, però quin sentit té si no tinc la beyblade? Hem contat les papallones de la decoració “nadalenca” del Psg, però jo seguia amb el meu berrinchaco, a més, perquè posen papallones i no spidermans? Jo seguia plorant, així que m’ha intentat fer xantatge portant-me fins al PapaNoel del corte inglés que m’ha donat un caramel i jo m’he callat una miqueta, però clar, com no m’he menjat les FUCK_ _NG mandarines no m’ha deixat menjar el caramel, amb el que he arrencat de nou a plorar i a sobre ens ha dut a veure un pessebre que tothom critica, però com el sr de seguretat ens ha ensenyat on era el caganer m’he posar més content.

– vigilant del pessebre: què nens, us agrada el pessebre?

– Alícia: és molt xulu però una mica extrany.

Si, això ho diu la nena que ha posat a bob esponja al pessebre de casa..

Quan semblava que feia dos minuts que no plorava, l’Alícia i la mama han decidit entrar a la nova botiga de Nadal de Banys Nous, plena de gent, colors, purpurina i música.. si tenien fins i tot kleenex de papa noel!! jo crec que no tenen cor perquè si el Grinch tingués un fill, aquest seria jo i m’han fet estar al menys 10 minuts allà dins. Per sort, hem anat a una altra botiga perquè la mama ens volia ensenyar una part de la de la muralla de Barcelona i m’ha agradat, així que m’he callat una mica, però quan érem a les galeries maldà tenia molt de pipí i he tornat a rondinar fins que hem entrat al palau moja, he fet pipí i m’han deixat fer un dibuix de la muralla que han penjat a la paret i m’he quedat molt content. és que era molt xulo, la veritat-

Ja eren les 19h quan agafàvem el ferrocarril i he parat de rondinar, m’he assegut a la falda de la mama, tranquil, he enganxat el nas a la finestra per veure les vies i els túnels. Calladet, assegudet, amb la meva cara de bo.

Quan hem arribat a casa, la mama ha fet el sopar i jo m’he anat a jugar a la blade súper feliç, només m’han calgut dues hores i mitja de plors fins assolir el meu objectiu, així que quan ha arribat el papa, li ha preguntat a la mama que com m’havia portat, ella m’ha mirat, després ha mirat al papa i li ha dit:

– Que ho valori l’Ignasi.

I jo li he contestat que al ferrocarril m’he portat molt bé, i la mama s’ha posat a riure.