Punta des Gulló

Un matí qualsevol, deixem l’apartament, anem a busar el cotxe aparcat a qualsevol lloc, perquè aquest any a mallorca no hi ha turistes, ens lliguem tots, encenem la radio, no hi ha cap emissora a aquesta illa que pugui competir amb les emissions de Kiss FMAnem a direcció platja de s’Agulla, ve a ser una cala amb aigües que abarquen infinites tonalitats de blau, la sorra és blanca i on acaba l’aigua i comença la sorra, rosa.

Deixem les tovalloles, ens capbussem i l’equip “surto de l’aigua perquè tinc fred” anem a jugar a pilota, l’Ignasi decideix passar-li la pilota a un noi alemany amb les seves característiques físiques acotades al IIIReich i tots tres correm i xutem però passada una estona, la seva nòvia li demana que li fagi una merescuda sessió de fotos per l’Insta.

Fem castells, ens capbussem, fem sopa d’algues, busquem cucs… i li pregunto a l’Alícia si m’acompanya a les roques a veure una caseta…ella agafa la bombolleta de l’Ignasi i les ulleres de nedar.

Passem la casa, li pregunto si vol fer una excursió, i comencem a caminar entre les roques,

  • mama per on haig d’anar? per on vas tu?
  • No Alícia, has de triar tu el camí que creguis més segur, i jo estic al teu costat per si em necessites.

I avancem, tant que arribem a la punta de l’agulló. Tenim davant un espectacle impressionant, tinc aquella sensació de que som les úniques persones al món que hem estat allà i de que ara toca triar si tornar pel mateix camí o fer l’altre costat de l’Agulló,així que fem l’altre costat, però ens fan mal els peus, anem descalces i el sòl és molt punxagut, així que agafem la bombolleta i ens tirem a l’aigua i comencem a nedar, el fons marí ens regala peixos de colors, algues i plantes marines.

  • Mami i ara com tornarem amb el papa i l’Ignasi, els demanem que ens portin amb un vaixell? (hi ha vàries embarcacions d’esbarjo a 500m, i no em sembla mal plan b)
  • Si no aconseguim arribar a l’altre cala soles, ho farem. Alícia perquè has agafat la bombolleta i les ulleres?
  • Perquè quan vaig amb tu mai sé que ens pot passar, perquè sempre ens passen coses i aventures i per això t’he dit vale anem a veure la caseta.
  • I això és bo o dolent?
  • Això és molt divertit i només em passa amb tu.

Quan un fill et diu això, creus que poques coses poden omplir-te més.

I després de nedar i bussejar durant més de mitja hora, arribem a la cala Moltó (l’altra punta de l’agulló) els quatre guiris penjats se’ns queden mirant i ens somriuren amb cara de (d’on han sortit ara aquestes?). La cala és petita, però impressionant, l’aigua encara més blava i quasi buida. Agafem un caminet envoltat de pins quan passats tres minuts arribem a la cala s’agulla, ens agafa un atac de riure veient tot el camí que hem traçat i en veritat lo a prop que estàvem, anem corrents a la tovallola a explicar la nostra aventura al robert i a l’ignasi i els portem pel camí curt al nostre petit paradís, ens banyem i acabem prenent el sol al sostre del pàrquing d’una barca!

La fletxa de la foto és fins on vam arribar l’Alícia i jo per l’altre banda i des d’on vam anar nedant!

Cala marsà!

Si sapiguès que algú t’ha dut per aquests indrets, segurament estaria molt enfadada per exposar-te a riscos, són “lugares en lo que has estado que mama no quiere saber” però, són les nostres aventures, caminem entre les roques, ens expliquem confidències, tu marques el camí que vols seguir i sobrepasses els teus límits i això et fa guanyar confiança. Ets increïble Ali!

Balneari de la puda

Clara, mañana por la mañana qué haces?..

Un balneari en decadència..mil espais retrataboes, graffittis que podrien estar a un museu però quan la candela i jo trobem les aigües termals no dubtem  ni un segon en capficar-nos  mentres el Manel aprofita a fer fotos.

És llavors quan venen dos nois, ens veuen i òbviament es posen vermells, no saben quina cara posar.. les dues petem a riure i comentem la jugada!

Que bonic és formar part d’aquesta família.