114

Dijous: Em llevo, dino, vaig a buscar als nens al cole, pillem cotxe, ja a l’ascensor l’ignasi fa la seva pregunta imprescindible de “mamá falta molt per arribar?” , quan arribem a Lesseps i només portem cinc minuts de rellotge suís in itinere, ja estan tots dos adormits, els duc a Can Jombo. Baixo a bcn, em faig la maleta i poc després embarquem! Al nostre vaixell hi ha quatre restaurants, un SPA, un gimnàs, una sala d’espectacles, piscina, botiga, casino, però, tot està tancat i hi ha per tot arreu personatges que no et deixen indiferent,i olor a tabac. Tot té un aire de deixadesa. El nostre camerot és un petit refugi. Tu els teus criptopodcast i jo la meva lectura. Ens esperen possiblement les millors 22h contemplatives de la vida.

Divendres: Naveguem fins que a les 21:38 el nostre vaixell ens deixa a Civitavecchia, a tocar de Roma, ciutat que hauria d’estar agermanada amb Evol. No ens entretenim més que a sopar, a impregnar-nos de la festa estiuenca local amb caràcter civitavecchiesi molt definit.

Dissabte: Després de passar la nit dormint plàcidament a l’autopista i decidir no visitar la capital, tampoc ens aturem a Òstia. Però si a Ladipoli, on després de fer un banyito al mar, ens quedem fascinats davant del bar Minerva, gaudint d’un espectacle de la natura: una au similar a una garsa, caçant a la desembocadura d’un rierol que ens proporciona almenys 17 minuts de distracció sense límits. Al meu cap sona la melodia y la veu en off de Fèlix Rodríguez de la Fuente..El ave rapaz se acerca de forma sigilosa a su presa ..Arranquem la furgo fins a Anzio on descobrim que hi va haver una batalla a la segona guerra mundial, i tu fas snorkel i m’ensenyes la cola de crancs que vas trobant, després tenim el privilegi de poder passejar a una temperatura de 36 graus a les 16h per Nettuno, preciosa ciutat amb un castell, muralla i poc temps per esplaiar-nos.

La furgo torna a semblar un forat negre així que sabent la poca durada que tindrà l’ordre que anem a posar, ens aturem a una benzinera per reorganitzar.

A l’arribar a Sperlonga, el poble on l’emperador Tiberi tenia un palau en una cova (que tampoc vam visitar) vaig tenir el plaer de conèixer els teus amics de l’erasmus. Això sí, primer banyito a la piscina, i dutxaca infinita a l’hotel

Enro en antecedents: Al 2008 quan jo estava començant la meva carrera professional, (entre d’altres afers), el Víctor va fer un Erasmus a Suècia on va fer una petita família amb la qual ha mantingut vincles i ara anàvem a la boda del Marco i la Marisa. Una unió entre un romà i una alemana. Una boda molt entretinguda .

A la nit, després de sopar tots plegats, i com estava enganxada a un llibre, mentres ell dormia a mi se’m feia la una de la matinada llegint i per obligació moral vaig decidir tancar el llibre. A les sis del matí ens vam despertar, encara faltava més d’una hora per poder esmorzar els scrumbbled eggs amb els quals li vaig donar la pallissa des de que vaig saber que anàvem a un hotel. Vam fer tour pel poble, ens vam banyar els peus al Mediterrani, a les vuit a esmorzar, a les nou a l’habitació a posar-nos la roba i a esperar la planxa de l’hotel que havíem demanat des de quarts de set a la recepció i que casualment algú ja havia demanat i va rular per totes les habitacions-.

Un cop pentinats i vestits ens vam veure reflexats al mirall, tenint en compte la fila que fem habitualment, el que vam veure ens va encantar.

El meu vestit per la boda, amb el qual he torturat des de l’Octubre al 72% de les persones del meu entorn, (incloses les meves estudiants de pràctiques), el qual la Queri es va esforçar a entallar.-me a última hora (46h abans d’embarcar) va restar a la furgo durant tot el viatge a excepció d’una incursió a l’hotel Virgilio on ens vam hospedar per anar a fer pipí quan ja havíem fer el check out. Un cop més vaig posar-me el vestit de la Georgina. Havíem quedat a les 11:15h per agafar l’autocar, només portàvem 5 hores fent res quan vas decidir que les 11h era una bona hora per buscar una òptica per comprar-te unes ulleres de sol. Què pot sortir malament? Doncs res, perquè vam agafar al grup just a temps i amb autocar vam arribar al Grand Hotel il Ninfeo , una cerimònia emotiva, un núvol que ens va tapar la solana i ens va fer molt més agradable aquella estoneta .( a l’endemà esmorzant amb el pare del nuvi, ens va explicar que la seva sogra havia mort i estava molt unida al nuvi, i ho va interpretar com que era ella, fent una aparició al casament).

I resto en stand by perquè ara no puc seguir escrivint.

Cubell per la neu

–  Anem a fer l’excursió curta, us ho prometo, avui anirem per l’altre costat del baixador.

Després d’un acusat alt i baix de la projecció del dia  que li ha acabat donant al trajecte en ferrocarril  el mateix gust d’una poma granny però que hem sapigut enmascarar jugant i sol.lucionant  el wordle fins que el tren s’ha aturat a la nostra parada hem começat l’aventura. Al baixar hem caminat  per caminets més trepitjats que les Rambles a l’Agost fins a arribar a Vil.la Joana, no m’esplaiaré  amb el contingut de l’edifici, només dir  que jo estava fascinada amb cada element que m’envoltava i això implicava la reducció d’ una bona estona d’estar recollint minerals, pals i altres materials sensibles a presentar el reconeixement i admiració d’una persona de sis anys.

En un moment donat, mirant per la finestra adverteixo als nens:

  • Mireu com cauen els pètals blancs dels arbres mentre es veu de fons la Muntanya de Montserrat..
  • Mami és neu..
  • Si clar, la típica neu primaveral-
  • Mami, és NEU..

I quan sortim, seguim el trajecte, plovisqueja, estem sols pel parc natural, fonts, rierols, tot molt bucòlic, us esteu portant molt bé fins que l’Ignasi decideix estar carregat al 100% i vol pujar al Tibidabo. Jo estaria encantada de fer-ho però l’Alícia està cansada de l’excursió d’ahir així que pactem fer el trajecte pactat, i com no comencen els plors per part del portador oficial de la galleda. Recondueixo verbalment sense efectivitat així que faig servir la tècnica d’omissió de cas amb el mateix resultat, és quan per sort trobem una font (Sant Ramón) i ens aturem a escolta la pluja i el degoteig de la font.

A l’últim tram, quan pugem les darreres escales que porten a  l’asfalt de Vallvidrera començar a caure aiguaneu i quan arribem a les escales que condueixen al funicular i neva amb lleugera intensitat us pregunto:

  • Us apunteu a pujar els esglaons corrents? És que vull contar-los i comprovar la meva salut cardíaca segons l’estudi.

i pillem el funicular que tant ens agrada en menys de mitja hora estem asseguts al sofà mirant un capítol qualsevol de Henry Danger. He decidit que de moment a casa s’elimina Netflix, HBO, Disney i qualsevol plataforma digital en la que puguis triar què veure, per evitar discussions, per que aprengueu a tolerar l’espera, per a que sigueu conscients del que esteu veient i no que pareu de   canviar constantment les sèries i qui s’avorreixi que utilitzi l’enginy per deixar de fer-ho.