Abracadabra

Me han recomendado un gran libro, “proust was a neurocientifist” tiene muchas reseñas y es una fuente de sorpresas.. una de mis preferidas ha sido la creación de la fotografía… este Sr se despertó inspiradísimo

“Louis Daguerre, un pintor comercial inventó la placa fotográfica. Tratando con yodo láminas de cobre plateado, creó una superficie plana sensible a la luz. Después expuso estas placas en una cámara primitiva (una caja negra con un agujero) y reveló las imágenes con una poción caliente de vapor de mercurio. Los píxeles emergían como fantasmas precisos. Sumergiendo en la placa en solución de sal, Daguerre consiguió que los fantasmas fueran permanentes. La luz había quedado capturada”

Chocolates COMAS.

  • Demà ha de ploure, mirem què podem fer per la zona?..tres segons després, no us ha donat temps a precessar-ho, tenia el telèfon a la ma i.: Ualaaa mireu! he trobat un museu de xocolata a Sueca. CHOCOLATE COMES.

Entenem que en general, quan visitem aquests tipus d’indrets, els adults som els acompanyants, aprenem i gaudim, i sobretot compartim moments i experiències. Però és una distracció pels nens, una alternativa al quedar-se a casa, fet que no he contemplat mai per l’acúmul d’energia habitual que ens generaria.

Així que un cop allà, ens van dir que havíem d’esperar a un grup un grup d’unes deu persones, (jo ja estava distreta amb tot, les màquines antigues, l’expressió facial i la indumentària dels dos personatges fundadors de la fàbrica al quadre que regnava la sala d’espera, les bigues restaurades del sostre i de sobte em van començar a cremar els ulls i a bullir la sang.. hi havia un toll de nens, més de deu, de famílies diferents, alguns asseguts, d’altres drets.. Estaven amb una tablet o un mòbil a la ma, mirant dibuixos banals, aleshores d’estar assegudets esperant impacients (com l’Alícia i l’Ignasi) o acribillant a preguntes als pares, o pensant en lo acurat que era el nom de la marca d’una indústria alimentària COMES, què jefes .

No sóc defensora de que els nens no puguin gaudir de les pantalles, però, hola? heu anat a un museu per ells i a sobre de temàtica afable..observo als pares escèpticament de debó creieu que si no aprenen a esperar faran una crisis comicial? i després penso en aquests nens al restaurant, i els visualitzo igual i crec que és vàlid per qualsevol ocasió englobant des de viatges amb cotxe fins estar comprant la t10, què millor que no permetre que s’avorreixin ni desenvolupin la seva imaginació, i que aprenguin a tolerar l’espera.. Per mi com si es dediquen a posar-li nom a les rajoles de xocolata, a fer passar el cotxe per les voltes de l’antiga màquina de l’obrador que sembla un parquing de cotxes de Moltó (l’alícia no em va deixar) o inclús interactuar amb altres nens. Uh!

És que a més el museu és molt entretingut, i la senyora que fa l’explicació molt propera i familiar amb el que a part de donar-te a tastar la xocolata i donals-hi als petits un bitllet daurat com a Willy Wonka perquè puguin tornar a entrar en una altra ocasió, et fa passar una estona molt amena.

Sueca és un poble d’interior a l’albufera de valència, mai haguès dit que trobaríem el màxim exponent del modernisme valencià allà mateix de fet hi ha tota una ruta modernista

M’he comprat unes arracades de xocolata…

I, de tornada a Barcelona vam parar a un restaurant, el propietari va felicitar als petits per lo bé que s’havien portat, de tant bé no ens va voler cobrar els seus menús i això que l’Alícia duia la corona del burguer King..

20190820_132534

img_20190828_0239373552674890418900469.jpg