Aquí comença la Diagonal

Bon dia! avui anem al parque dels tobogans, així que afanyeu-vos!

Primera parada, el parc del Fòrum, tobogans amb una pendent digna d’esportistes d’èlit! A més tenim una pilota que ens fa córrer per  tot arreu perquè no perdem el nostre òptim estat físic..

Segona parada, un altre parc, a tocar del mar, amb alguns nens molt bonics i d’altres..umm, maleducats com en pots trobar  a tot arreu menys a casa meva. I de pas, baixem a la zona de banys del Fòrum.

Tercera parada dinem porqueria a una cadena de fast food, però tenim una joguineta

I finalment arribem a les quatre de la tarda al museu blau, jo apunto que volia anar a casa, però l’Alícia insisteix de forma dramàtica.

  • Vale Alícia, anem si hi ha cafeteria.
  • Mami, clar que hi ha cafeteria.

Evindentment, quan arribem veiem que no n’hi ha, però ja som a dins. Diviso una màquina de cafès.. El robert em cedeix un euro.. però està fora de servei..

En fi, a veure, des de que el museu de zoologia va passar a l’edifici aquest tan molón, va perdre la poca gràcia que tenia. Tots recordem aquell edifici modernista, amb baixa il.luminació, El castell tres dragons (amb aquest nom molt kids friendly no podia ser..) l’únic lloc que podia albergar un fetus humà en formol. (que per cert, ara que existeix l’ètica i ja no hi és). senties com els animals taxidermitzats et seguien amb la mirada, i ara..prrrf la llum és òptima i hi ha  moltes pantalletes interactives, així sembla que estiguis en un decorat de Walt Disney.. deixo que els nens vagin una mica per lliure,  observo, m’aturo, veig que totes les pantalles, siguin tàctils o no, estan custodiades per algun menut… és gros que s’estimin més allò virtual que allò que és real, que ho tenen al davant. Però són les generacions que estem pujant, i em sorprenc possiblement tant com quan nosaltres erem petits i teníem conductes més noventeres com tenir un boli bic a la capsa dels cassettes o saber mirar l’horòscop pel teletext.

Quan duiem 40 miunuts aproximats al museu, dels quals duiem 30 a una activitat de petits exploradors..l’alícia volia marxar, jo li donava tot el meu recolçament, però havia de passar per vist i plau del papa que jojooo, ens va fer veure tota l’exposició. (Com ha de ser).

I així vam fer el dia. I ara tinc ganes de llegir-me el llibre del castell dels tres dragons