Alguien sabe cómo volver del país de las maravillas?

Alicia y yo somos unas féminas muy simpáticas y algo despistadas, su principal característica es su gran habilidad para meterse en líos y crear situaciones divertidas, se encuentran a menudo con situaciones adversas en su vida que son afrontadas con inteligencia y buen humor.

11/01/2021 19:37

  • Alícia demà has de dur el carrilló a música?
  • Em sembla que sí mama.

Espero alguna reacció de l’estil “vaig a buscar el carrilló” o “m’ajudes a buscar-lo?” o ” el poso a la motxilla!”.. però.. però no!

12/01/2021 8:46h

  • Alícia agafem el llibre de música perquè avui l’has de dur que TOCA MÚSICA!
  • Vale mami!

Espero un .. ” ai el carrilló”.. però… I com no sóc una mare exemplar, d’aquelles que tots desitjaríem, de les que quan t’emboliquen l’entrepà els surt en forma d’unicorn i quan l’obres per menjar-te’l apareix un núvol de purpurina.. aleshores de donar-li el carrilló, deixo que se’l deixi a casa. Quan sigui l’hora de música passarà un mal moment però, el proper dia segur que no se n’oblida. Són vuit anys i mig i ha de començar a responsabilitzar-se..

De camí al cole, veiem que tots els nens de la classe de l’Alícia duen una bossa amb l’instrument i el papa li pregunta:

  • Alícia, no havies de dur-lo tu també?
  • Si papa, em sembla que sí…
  • i bé????

La deixem a escola, ha après alguna lliçò?

Després de 4 hores de jutjar-me, donar-li voltes, i demanar opinions decideixo que la nena igual ja ha patit prou, i que com fins la tarda no té l’assignatura de música, li deixaré a secretaria.. i així tots contents!

La pilota juganera

Jugar a pilota, el clàssic joc de fer servir un portal com a porteria, de córrer a robar-nos la pilota, l’Ignasi si no hi juga cada tarda creu que a la vida li manca sentit. I després de córrer vint minuts, vaig a la font del mig de la plaça a beure aigua.

És la plaça de la sortida de l’escola, a la font sempre hi ha nens enfilats fent el brètol o amagant-se. Tinc set, i hi ha un enano de 4 anys:

  • Hola bonic, et sap greu apartar-te una miqueta per que no et mulli mentre bec aigua? (prometo haver fet servir un to dolç)

El nen s’apart la meitat de mig pam, li demano una miqueta més i s’aparta el que queda de per arribar al mig pam, bec aigua i òbviament l’esquitxo.

  • Perquè m’has mullat? (em pregunta amb veu de víctima com si li haguès llençat una galleda amb aigua calenta?)

M’entra el riure, però abans de contestar-li, ve corrents l’ignasi i m’ensenya on ha colat la pilota.. a sobre de l’aire acondicionat d’un pis… em torna a entrar el riure i li dic que amb aquest aire no s’inflen les pilotes i llavors penso que si en 7 anys si li faig la mateixa broma possarà els ulls en blanc.

Agafem l’ampolla d’aigua de la motxilla i juguem a veure qui és capaç de llençar-la a terra, després de quatre intents, l’ampolla peta.. opció b.. truco a un veí que treballa prop de lescola.

El truco, no me l’agafa i ipsofacte m’envia un missatge:

  • Què fas?
  • Si no me l’agafes no ho pots saber! I Need your help. Baixa’m un pal d’escombra porfi, a la plaça, és urgent!

Quan em baixa el pal d’escombra em pujo a l’Ignasi a les espatlles, però no l’encerta, és llavors quan un pare , que havia estat observant l’espectacle, em demana si ens pot ajudar i d’un copet baixa la pilota.

Jo, si haguès estat espectadora de tot l’esdeveniment haguès aplaudit en aquell moment.

Decidim anar amb la colla de p5 al parc, i l’Ignasi, un altre nen i jo seguim jugant a Lesseps a pilota, casualment apareix el sr que ens ha rescatat amb la seva filla i mentres el saludo, l’altre nen xuta la pilota tan fort que l’envia a ronda de mitre (val a dir que jugar a futbol a la plaça del josepets és el que té, has d’assumir el risc) però la nostra pilota postconfinament no pot acabar aplastada per un vehicle de tracció, és per això que una senyora que està creuant, l’agafa i jo estic arribant a l’encreuament per agrair-li i recuperar-la.

Aquesta pilota és una torracollons, com es nota qui juga amb ella!

La màgia de la inocència.

El Robert estava buscant el seu títol de la uni per col.legiar-se, va buscar per tots els racons de la casa, i quan va buscar al prestatge de sobre de l’armari va baixar al tió i el va deixar a l’alçada de la vista de l’Alícia.Poc sospitava que aquella nit, quan li vaig demanar que es posès el pijama decidís agafar la samarreta del Barça del calaix del papa. Va ser quan..

  • mamiii! A què no saps què!!!!
  • Sí (les mares ho sabem tot quan tenen aquesta edat, i amb aquell to de veu no podia ser una altra cosa), has vist al tió amagat a l’armari del papa!
  • Com ho saps?
  • És que jo també l’he vist!
  • Però que hi fa tan aviat?
  • Amor, no veus que és possible que ens confinin i té por de no poder passar els Nadals amb nosaltres. Ja veuràs que quan vingui el papa a casa es torna a amagar!
  • Ah clar mama!

Òbviament, quan el papa va trucar a l’interfon, vaig anar a canviar de lloc al tió i li va explicar la troballa al papa..

Com va dos estius, que saltant al llit , amb l’armari obert, l’Alícia el va veure, i no entenia que hi feia. Com encara no dominava la lectura, vaig aprofitar una carta que per sort, també tenia el Robert a al prestatge de dalt i vaig llegir:

  • Estimats Alícia i Ignasi, he vingut a mig estiu perquè teniu l’habitació de les joguines molt desendreçada i no puc saber quins regals necessiteu, així que si no l’endreceu us quedareu sense. Em quedo dos dies amb vosaltres mentre poseu ordre.

Aquella habitació mai ha tornat a estar tan endreçada.

I lo pitjor, és que possiblement, tornarà a passar..

Bibianadas.

  • Toma! Mi hijo puede ir al cole otra vez, a partir de mañana no tendré que aguantarlo más!

A mig pam, teníem una mama amb tres fills d’entre 3 i sis anys. Ens va mirar amb cara d’odi, de que li faltava un dit de front i que era molt inadecuada.

Tots vam estar d’acord, però la Bibi súper feliç!