Tonight

Avui el metro obre tota la nit Clara?
Jo crec que si Ricky.
Em sembla que aniré a plaça Catalunya a pillar el nit bus (som a joanic deslligant la meva bici)
Vols que et porti?
Vale!
Joder quasi la palmem de baixada, he oblidat el significat de la paraula frenar, encara no sé com hem arribat sans i estalvis a casa, el primer tros l’he fet jo amb el ricky darrere,feia anys que no el portava, i almenysl’últim cop  la bici no era  de passeig. El seient anava cap enrere, i els baches són molt dolorosos. Hem parat i a alaçada de verdaguer l’ha agafat ell, ens hem saltat els semàfors fins i tot de la diagonal, ens han pitat..arrrrg, i si ens fan bufar donem positiu.. quin riure. Joder, a sobre perdem el nit bus i hem hagut de seguir-lo per p. catalunya…
I love ricky
 

una nit qualsevol

Biblioteca general de la UB, 00.00, MARXEM, a les rambles un es concetra millor que aquí..
Vaig cantant feliçment baixant amb la bici d’una punta a l’altra de la ciutat, tot queda en silenci i m’escolto, em faig riure, després de saltar-me  la meitat dels semàfors en vermell ens trobem a l’Open Cor, t’he guanyat perquè tu no et pots saltar els semàfors de passeig de gràcia ummm,  per fi una cocacola. Un petit plaer, quan me l’acabo em robes la llauna per reciclar-la, el Clos t’haguès aplaudit, però, jo ho faig millor, rescato de les escombraries una ampolla de JB que algun cholo que se’n va al Cafe Olé ha mallençat i tinc el tercer plaer, trencar una ampolla de vidre al contenidor verd. Aquí es separen els nostres camins, segueixo baixant amb la bici, amb  una cançò  que em fa pensar en el Pol, i de sobte, quan em pensava que res més podia fer-me somriure, arribo  a Passeig Lluis Companys i quan passo per sota  l’arc s’obre un cel estrellat amb una lluna tan brillant, gran i groga que paro em va descobrir un quart plaer, canvio la cançò i ara és quan com no hi ha ningú pel carrer no canto, crido directament, llavors és quan passa un noi que anava amb mi a classe i se’m queda mirant escèptic. L’he saludat com si res. M’encanta Barcelona.
 
 

Diari

 
Coses que he vist fóra de lo "normal" durant les darreres 24h:
 
un senyor d’uns 55 anys pujant pel carrer Junqueres amb  patins i ajudant-se amb uns pals d’esquí.
 
una parella que duia les bosses de la compra amb un pal de fregona, és a dir, el noi portava el davant, la noia el darrere, les  bosses anaven penjant d’aquest..
 
un grup de quatre persones portant un matalàs de matrimoni.
 

Taxista

(print image)
 
A veure, aquest vespre, anava per rambla catalunya amb l’oscar, de sobte ha passat un taxista, ha baixat la finestra i amb un micro inhalàmbric s’ha posat a cantar "el gato que está, triste y azúl…" S’ha aturat el temps, ens hem quedat perplexes, però què hi ha més friky que això? una dona, que estava creuant la vorera, s’ha posat a cantar la cançò… JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA
De debó, jo que pensava que ja no em podia sorprendre res.. j’aime bcn!
 

T’agrada conduir?

És tan tard que no tinc ganes de pedalejar,
acabo de sortir de casa teva i m’espera creuar tota la ciutat, sort que és baixada.
Príncep d’astúries, via augusta i finalment la diagonal, passeig de sant joan i aviat arribare a casa.
Adoro aquest trajecte, el vent et frega la cara tan fort que no pots ni suar,
la sensació de llibertat, poder anar per la diagonal sense esquivar  nens, pijas, iaios, parelletes, gossos, coloms, la gent que surt del bus, la gent que creua, no haverte de barallar amb els taxistes que són tan xulus que pixen colònia… Crec que tothom hauria d’agafar la bici a la nit almenys cada cop que tingués una miqueta de tensió acumulada.
Ahir se’m van acabar les piles de l’mp3, ho vaig agrair moltíssim, em vaig submergir al meu món d’idees, a saber q se’m passaria pel cap, aquesta ciutat és genial, quan vaig arribar a passeig de sant joan vaig veure llum a casa l’oscar, vaig tenir la sensació d’estar a un poble, eren passades les dues i vaig temptar trucar-lo, però… no eren hores. Poc després un cotxe ple de  tios tajes em van piropejar.. vaig somriure, després vaig passar pel  davant de  l’edifici del mussol que hi ha a verdaguer. Em sembla que els meus ulls eren més grans i rodons que no pas els seus.. a l’arribar a casa, la portal, va passar un senyor d’uns 47 anys, em va fer gràcia com em va mirar, va intentar identificar-me com per confirmar que no era ningú perillós, jo vaig fer el mateix.
Barcelona és fascinant,
però Barcelona de nit i amb bici no es pot descriure.