La Glòria.

Dimarts, em llevo, em dutxo, dino, vaig cap al cole amb l’entrepà de formatge “graciós”, és el que té forats, i com surt als dibujitos que veiem a la nit, heu decidit que us agrada. Jo no pago un ral perquè us el mengeu, perquè us conec com si fóssiu jo (tot i que a l’adolescència em menjaré aquestes paraules).

Un cop al cole us pregunto si voleu anar a la platja per veure com va el vent, òbviament dieu que sí.

  • Mami podrem jugar amb la sorra o  banyar-nos?
  • Bichus, avui anem a veure un espectacle inèdit.

Un cop al bus ens posem a última fila veient com l’autobús de darrere i els cotxes no ens avancen, el bus és molt guai, sembla una persecució policial, els dolents mai ens agafen i simulem històries increïbles de gangsters.

  • Mami, no vull menjar-me el formatge de l’entrepà, és molt amarg…

Un cop passat el CNBarcelona, el bus para, no pot arribar fins al W, així que baixem, el vent aixeca les bicicletes del bicing, nosaltres estem protegits per l’edifici del desigual. Mirem les onades des de lluny, com les persones juguen a fer-se fotos amb el vent. I com no ho veiem clar, agafem de nou el bus dues parades fins la plaça del mar i mirem com el vent mou les palmeres, la força del mar que ha canviat el blau plàcid pel marró revolt.

La sorra de la platja, cobreix el terra del passeig.

I jo us dono les gràcies per haver-me acompanyat a veure aquest espectacle, per haver estat tant valents. Tornem a agafar el bus. Li enviem una foto al papa amb cara de bons, la mateixa cara de quan vaig anar a parir amb bicing,  cara de que no hem fet cap malestrura.

 

 

 

matissos del pin parental

El  coneixement ens fa lliures. No és un principi, és una realitat. Està molt bé encapsular i posar en una bombolla als nens, sobreprotegir-los del món. Els pares, poden triar la seva educació, però en el moment en el que triem que no vulguin saber realitats, els estem limitant, estem sent possessius i egoistes, i a mig plaç seran poc crítics, o pitjor, si són una mica avispats, ens amagaran la informació i els coneixements que òbviament hauran descobert.

L’educació ha de ser lliure, oberta i complerta, els nens han de ser curiosos, no podem tancar les portes al coneixement.

Llum, foc, destrucció!

Som al ferrocarril, quan arribem a sarrià, parem de jugar a tirar la beyblade al seient buit que hi ha entre tu i jo perquè el vagó començarà a omplir-se de gent.

-Vale llavors juguem a “chocar” les beyblades.

+ Perquè sempre hem de jugar a coses de destruir? Ara la beyblade la guardem i no la podem ni “chocar”,ni abonyegar,  ni cremar, ni ofegar, ni bullir, ni fer explotar, ni xutar.

-I la podem electrocutar mama?

+vols una mandarina?